Ahir diumenge la meva dona, Assumpció i jo vam tornar a casa després de set dies d'estar a l'hospital de Bellvitge per una intervenció quirúrgica que li van haver de fer.De moment tot bé. Aquest hospital i molts d'altres són veritables ciutats sanitàries. Quanta gent vàrem veure...! Quantes preocupcions...quantes llàgrimes...quantes alegries. Gairebé tot orientat a la VIDA !!! Mil i un esforços per assegurar, per salvar, per allargar la vida... I la mort gairebé silenciada...
En el curs de formació permanent de teologia, on assisteixo, el pare R.Nogués ens parlava de les ganes de viure dels humans. Hi ha animals marins que un cop han fet la posta dels seus ous per la reproducció es moren. La mitjana de vida dels humans és de 40 anys. I tots ens empenyem a viure i viure...Van sorgint noves malalties, van sortin nous medicaments, noves intevencions....tot per allargar la vida...fins ls 80...90...100 anys. I la mort...com ens hi preparem...? I per a la vida "nova"...? Un bon amic d'ell deia: M'agradaria morir d'un atac de cor i que no hi haguès cap metge a prop!!!
