Aquest és un brillant intent de Kevin Costner de rehabilitar la presidència de Kennedy. És a dir, JFK no com a adúlter compulsiu sinó com a polític de gran talla, intel·ligent, reflexiu i èticament exemplar. Amb grans mitjans –la recreació d’època és esplèndida- el film explica la crisi dels míssils dels Estats Units amb Cuba de manera força fidel, si bé sembla que exagera la bel·licositat dels militars nordamericans. En qualsevol cas, és un autèntic plaer per a l’espectador trobar-se en presència dels mítics germans Kennedy –a qui donen vida, mai millor dit, uns fenomenals Bruce Greenwood i Steven Culp. Podem endevinar que per a Kevin Costner "actuar" com a tercer home al costat de John i Bobby Kennedy va suposar un plaer indescriptible (hi ha un munt d’enquadraments dels tres). El film fa èmfasi especial en la unió dels dos germans i, en canvi, prescindeix completament de Jacqueline Kennedy. Sens dubte, aquest és un dels millors films polítics dels últims anys i, si bé és cert que el retrat de JFK és potser massa favorable, serveix per compensar la cruel desmitificació soferta pel personatge.





