Volia escriure-li un panegíric a J.V. Marquès que ens va deixar ahir però malgrat que com a personatge públic s'ho mereix, però mentre m'ho rumiava m'he adonat que a banda de la figura pública de molt poc conec a l'home, un parell de vegades caminant pel carreró que hi ha darrere de l'Hort de Romero i poc més, i dels seus llibres poc també, alguns articles al periòdic el País i poc més així que a la fí i a la cap no li escric res perquè això de fer-li palmes algú en morir com si fos un torero no va amb mi, aquesta moda de aplaudir qualsevol comitiva que passe pel carrer sense aturar-se a pensar sobre les qualitats morals de la persona que passa en la caixa em sembla absurda i alienant, igual que els temps que corren.