Sovint, quan els mitjans de comunicació ens mostren imatges de nens sense res, desemparats, tendim a sentir llàstima per aquests. Però ho fem des d’un punt de vista, de vegades superficial. La brutícia i el fet de viure en una casa sense comoditats, són exemples que ens poden posar en alerta de la situació d’aquest infant.
Però quines seran realment les oportunitats d’aquest nen? Li serà possible jugar? Anar a l’escola? Ho podrà pagar la seva família? Podrà accedir a un metge quan li calgui?
Qüestions tan senzilles en la nostra societat no ho són tant en altres països, on un percentatge molt elevat de nens i nenes no pot anar a l’escola perquè ha de treballar per poder contribuir a l’economia familiar, i així poder fer front a les elevades despeses que el govern els hi marca.
És necessari doncs, des dels mitjans, donar tanta importància a un nen que va despentinat i sense les sabates?Pot ser cal replantejar-ne què és el que els pot ajudar i de quina altra manera els mitjans poden prendre part de la solució a la seva situació.
Aquí trobareu els treballs de seminari que anem fent durant el semestre. Si voleu, podeu entrar i escriure algun comentari per millorar i aprendre dels errors; o bé, simplement perquè us interessa el que escric i així em doneu ànims.
Benvinguts al nostre bloc, en general, i a la meva categoria, en particular. Aquí trobareu tot un seguit de reculls i treballs periodístics d'actualitat oberts a la crítica, el debat i la contestació (comentaris). Espero la vostra col·laboració per tal d'aprendre tots alguna cosa més.
