Hem anat al cinema a veure Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Ha estat molt bé i molt divertida i no entenc massa les crítiques que ha rebut sobre localitzacions i tot plegat. Cal saber què es va a veure: és una pel·lícula d'aventures per passar l'estona, a l'estil de l'Errol Flynt dels nostres pares, un parell d'hores de diversió assegurada...
Però aquest no és el motiu de l'escrit, sinó que hem triat un cinema que projectés la pel·lícula en català o, més ben dit, el cinema ens ha triat a nosaltres perquè no hi havia gaires opcions més.
Fa vint anys quan es va estrenar l'anterior pel·lícula només es podia veure en castellà, ara la podem veure en 15 sales en català, dues a Barcelona. És molt poc encara i més quan t'has de desplaçar lluny del teu barri habitual o de la teua ciutat si vols sentir-la en la teua llengua.
En canvi, fa goig veure el cinema ple de gom a gom, militants lingüístics la majoria, tothom parlava en català i, estranyament, m'he sentit en un gueto lingüistic. Em pregunto què passaria si fos a l'inrevés, si tots els cinemes fossin en català i només un parell de sales oferissin la pel·lícula en castellà. A banda de les protestes dels autoanomenats "tolerants lingüístics" o "bilingües" de torn, no crec que hi hagués un daltabaix com ha succeït en els musicals en què diuen que només "triomfen" els que es fan en castellà.
TV3 fa 25 anys i si una cosa cal agrair-li és que ha normalitzat el fet de veure una pel·lícula en català. Avui, confesso que m'he sentit estranya al cinema, perquè no estic acostumada a veure pel·lícules en pantalla gran i en la meua llengua. Recordo vivament que una dirigent de la televisió d'aquell temps deia que, amb el cinema en català, els nens podrien jugar a indis i vaquers en la seva llengua. No sé si ha passat això a tot arreu, però la televisió en català ha estat una bona normalització. Ara faltaria que també el cinema en pantalla gran fos majoritàriament en català, no crec que la gent no hi anès per qüestió de llengua, si no ets militant lingüístic vas al cinema que et queda més a prop de casa.
Aprofito per reivindicar no només bon cinema en català, sinó bon cinema subtitulat al català, ara com ara només a la Filmoteca de la Generalitat és possible.
