Dissabte 7 de juny al migdia. Barcelona. Eixordadors decibels a Balmes - Gran Via de les Corts Catalanes. Tot de cotxes amb la botzina a tot gas. Ningú, però, en coneix la causa (...)
De cop i volta, un descapotable de luxe, i d’època, potser un Rolls Royce, emergeix d’entremig dels cotxes sorollosos. I una núvia, vestida com cal, de blanc crema lluent, cabells recollits i rossos, s’alça i n’oneja un ram de flors albes i fresques.
El gest és saludat, amb renou vociferador –de clàxons, s’entén- per la joiosa comitiva.
Se’ls veu contents i fan patxoca, tots ells. Vinga fer soroll i mostrar alegria. Ni ordenances del civisme, ni Guàrdia Urbana, ni res en aquesta ciutat ben clenxinada, d’ordre, asèptica i cara al Capital, que ha esdevingut la capital catalana.
Una núvia, una comitiva, i guaita’ls senyorejant la ciutat dels comtes, dels revolucionaris, la ciutat que s’agenollà davant Franco i que viu, al bany maria, menjar poc i pair bé, els dies grisos, sense lluentor, d’aquests present mediocre i sense suc ni bruc.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
