Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus.
Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 25/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb
finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
"Ciutadans! ha arribat la nostra hora!
Ja deveu haver sentit aquests dies, i també a les nits,
grans canonades pels carrers de Reus (...)
I sabeu, també, lo que volen dir aquestes canonades?
Doncs volíem dir que ja s'ha acabat la tranquilitat"
(De la Proclama Revolucionària del Carnaval de 1919)
L’ús de l’esclat de la pòlvora per a anunciar un esdeveniment o per donar un especial relleu a un determinat moment d’una celebració, és un tret comú a la tradició festiva de nombroses poblacions. Trets d’escopeta o trabuc, encesa de morters, enlairament de coets de tro, traques o ús de canons de festa, entre altres, conformen el costumari de pràctiques festives que trobem en diversos moments de l’any. Per Pasqua, en no pocs pobles de la nostra geografia, es disparaven no fa tants anys, trets a l’aire en el moment en el que les campanes anunciaven la ressurecció de Crist. Les tronades –un rec de pòlvora seguint el curs del carrer, amb un seguit de morters o només amb trons de metxa– encara peten, a més de Reus, a les Borges i a Riudecanyes per anunciar les festes majors.
En aquest context, els canons –peces fetes a imitació d’un canó real, però de fusta– eren un artifici festiu emprats per anunciar les festes. De fets a Reus en coneixem, com a mínim, dos exemplars. Un es conserva al Museu d’Art i Història de Reus i l’altre, a l’ajuntament de Poboleda, població on encara es fa servir per festa major.
A Reus s’acostumaven a emprar els canons festius per Carnaval i a les festes de barri. En el cas del Carnaval, hem trobat documentat en diversos anys com, per Sant Sebastià, el 20 de gener –antiga festa major d’hivern reusenca i data d’inici de les activitats del carnestoltes– sortia una comparsa de l’Olimpo per anunciar l’inici de la temporada de balls de màscares i festes carnavlesques. Ho feia sorollosament amb ajut d’un canó que anava disparant dels carrers. També hem trobat notícies del seu ús des del balcó d’alguna entitat. “La Sociedad El Olimpo anunció ayer al vecindario con el disparo de algunos cañonazos desde los balcones de la sociedad la entrada en el periodo carnavalesco”, explica el Diario de Reus el 21 de gener de 1891. Cal dir, però, que altres anys, amb la mateixa funció, s’encenien petites tronades. (segueix...)
El programa del 1908 anuncia per al dimarts de carnaval “de bon dematinet, tiros y canonades per tots quatre cantons”.Encara l’últim gran Carnaval històric, el del 1919, per Sant Sebastià “En la plaza de Prim, con un cañon, se dispararon un buen número de petardos”, segons anota el mateix diari. I una setmana després, “por disposición de la comisión de las fiestas del próximo Carnaval, se hicieron tres disparos de petardos, con el cañon al objeto, frente a las casas Consitoriales y de las sociedades recreativas y políticas de esta ciudad que piensan tomar parte activa en las fiesta”.
L’arribada del Carnestoltes se solemitzava igualment amb les corresponents “salvas de cañonazos”. I durant les desfilades o l’enterrament, des d’algunes carrosses que portaven canons de festa.
De canons en tenien diverses pirotècnies reusenques. En el cas de Poboleda hi figura la inscripció “canó de l’Espinós. Reus”. El del museu sembla tenir la mateixa procedència. En tot cas, les pirotècnies els llogaven o cedien amb la compra d’una determinada quantitat de càrregues. El mateix que succeia amb els vestits de ball de diables que, propietat de les empreses pirotècniques, es deixaven als comnpradors d’una quantitat determinada de carretilles. Aquesta fòrmula possibilitava la seva utilització per part de diverses associacions en diferents moments de l’any, a Reus i a d’altres poblacions de les comarques properes. De fet, els diversos elements de foc apareixen molts cops relacionats per la seva funció d’ambientar la festa. A tall d’exemple, podem veure la cercavila carnavalesca que surt el 17 de febrer de 1916 organitzada pel Foment:“Abrían la comitiva unos cañones de salva, siguiendo la comparsa de diablos, banda de cornetas, disfraces diversos, cuerpo de granaderos con farolillos, guardia de honor de la colosal torta que era conducida en andas, las autoridades carnavalescas y una banda de música. Numeroso público presenció el paso de la comitiva por los arrabales”, segons explica el Heraldo de Reus. Per cert, aquell mateix any, Las Circunstancias es queixa de que l’ajuntament “ha mandado aviso a nuestro centro político, establecido en la calle de Monterols, de que no se disparen los acostumbrados cañonazos anunciadores de las fiestas, bajo el pretexto (...) que hay un enfermo en la calle”, fet que qualifica d’alcaldada.
Duirant les festes –havia passat una epidèmia de còlera– que s’organitzen l’octubre de 1885, en honor de la Mare de Déu de Misericòrdia, coincidint amb les fires, les celebracions s’estructuren per barris. Una forma d’ambientar la festa, segons el programa, és que “durante los tres dias de ferias y fiestas se dispararan salvas de morteretes y de cañon en distintos puntos del barrio y las celebradas grallas de Roda recorreran las calles ejecutando escogidas tocatas”.
De fet, en aquell moment són moltes les poblacions que celebren el final del còlera. Entre elles Poboleda, del 28 al 30 de novembre, que anuncia en el programa “en honor de sus escelsos patronos, los Santos Domingo y Roque, por haberlos librado con su intercesión de los horrores de la epidemia que ha azotado con vigor a multitud de pueblos (...) suntuosas fiestas religiosas entre las cuales se cuenta una lucida procesión, a la que asistirà multitud de mujeres con achas, habrá repiques de campanas acompañados de varias salvas de cañonazos, pasacalles, serenatas, músicas, dulzainas, tamboriles, comparsas de diablos disparando miles de carretillas, ball de Valencians y de Serrallonga...”.
Finalment, cal dir que les festes del calendari tradicional no són l’únic motiu que justifiquen l’ús d’aquests artefactes. Motivacions polítiques, com les que l’11 de desembre de 1892 motiven la sortida al carrer d’un grup que, segons el Diario de Reus “recorrió algunas calles atronando los aires con el incesante disparo de carretillas y cañonazos y su correspondiente acompañamiento de música. Suponemos que debía ser tanta algazara con motivo de haber sido llamado a formar gabinete el señor Sagasta”.
De ben segur que es podrien esmentar molts altres exemples. De fet, és evident que el canó és un recurs festiu que s’emprava, a Reus, principalment per Carnaval encara que el podem trobar en altres celebracions. Per Sant Pere, no hi ha dubte que la tradició de foc per excel·lència és la Tronada –que, efectivament, ha servit durant segles per anunciar la festa– però això no és obstacle perquè altres elements s'incorporin a la celebració. El ball de diables, una manifestació festiva històricament absent del seguici de Sant Pere, ho va fer a partir d'una actuació a la plaça del Mercadal -o carretillada- que tanca la festa, després del retorn del seguici i la corporació municipal a l'Ajuntament, a l'acabar la processó del dia 29.
El canó s'incorpora a la festa major de Reus com a mitjà d'anunciar la festa i portar l'ambient festiu a diferents punts de la ciutat. El nou canó es va presentar el 18 de juny de 2002 i ha estat finançat per l'IMAC. Acompanyen el canó una colla de cantadors i músics que, a més d'anunciar els actes festius, interpreten corrandes burlesques o canonades, referents a esdeveniments d'actualitat local. Té cura de disparar el canó un personatge teatral vestit de militar d'època.
