Demà dimecres omplirem el TNC. Un acte unitari
ple de catalanistes. I cridarem in-de-pen-dèn-cia unes quantes vegades, i
aplaudirem parlaments patriòtics posant-nos drets. Molt bonic. Com la manifestació del 18-Febrer, o la de l'1-Desembre. Però, i de què servirà, tot
això? De res. De què van servir les multitudinàries manifestacions?
Absolutament de res. Mentre siguem una colònia tot això no servirà de res. I
som una colònia perquè quan toca votar votem als de la metròpoli.
Els d'Òmnium són molt optimistes. Reclamen que es respecti la voluntat del poble. Quina? La del Parlament quan el 90% dels seus diputats van pactar l'estatut del 30-Setembre? La voluntat al referèndum de l'etatut retallat, amb una participació del 50%? La voluntat de les darreres eleccions, on majoritàriament es va donar suport al Psoe local, partit que s'ha desmarcat absolutament de l'acte de demà?
Està molt bé que demà uns quans -tampoc tants- diguem una obvietat: En un conflicte entre dos parts una d'elles no pot fer d'àrbitre. I si volem generar un conflicte Espanya-Països Catalans els únics tribunals que no són de la primera part són –i s'ha de veure- els europeus. Però tot això no servirà de res mentre l'àmplia majoria de la gent que viu aquí no s'alliberi de l'espanyolitat obligatòria que ens imposen des de tot arreu: de l'escola fins a TV3.
Fins demà!
