Ni puc ni vull oblidar aquell tràgic accident al metro de València que avui fa dos anys. Des d'aquí humilment em solidaritze amb les víctimes. Encara avui cal demanar justícia, per totes elles i pels serveis públics.
Reproduisc ara el post que vaig fer al seu moment:
Dilluns mateix em trobava a l’estació de Bailen quan ha passat tot.
És l'última abans que la línia 5 es junte amb la línia 1. Hem sentit
una bona sacsejada però ningú no ha sospitat res, doncs a més de la línia
de metro, a dalt hi ha l'estació del Nord i un túnel de trànsit. Al cap
de mitja hora esperant un metro que no arribava, alguns hem decidit
anar a preguntar el cap de l'estació però no l'hem trobat. Havia eixit
pitant i per megafonia ens han dit que s’havia suspès el servei, sense
cap més concreció. Al final he hagut d'assabentar-me per televisió
mentre dinava a corre-cuita (feia tard, evidentment).
Encara no m’ho puc creure. Jo sóc un amant del metro i m’he quedat
gelat. Ha estat una salvatjada. Tot seguit ha començat el ball de les
telefonades i el col·lapse previsible. En una d'aquestes un bon amic em
recorda uns pamflets que deixaven al metro de la línia 1 els sindicats
per advertir els passatgers del deteriorament del manteniment i la
seguretat. Això era quan anàvem a la Universitat, deu fer ara vora deu
anys. Sovint ho preníem a broma, ens semblaven exagerades les seves
afirmacions. Ara ja no em fa cap gràcia. A València tots sabem que eixa
línia és tercermundista, però ha hagut de passar açò per deixar-nos
clar que la falta d'inversions mata. I la culpa encara la tindrà el
pobre conductor subcontractat amb un contracte temporal, que en pau
descanse. No hi ha paraules.
