La mentida per norma.
Els polítics dels partits "nacionals" espanyols estan tant acostumats a mentir, que ha arribat un moment que ja no s'amaguen i diuen les mentides sense ni tant sols disfressar-les, perquè semblin creïbles. El cinisme ha arribat a uns nivells que són capaços de dir-te que fa un sol esplèndid quan ets en mig d'una tempesta.
Primer van ser els del PP el dia de l'atemptat de l'11-M a Madrid. Quan es veia clar que estaven mentint ells encara seguien culpant als terroristes bascos de la matança. Ara, quan ja s'ha vist i demostrat que tot era una mentida per guanyar vots, una "periodista" d'una televisió ha tingut la barra de dir que ella mai no havia sentit a ningú del PP atribuït l'atemptat al grup terrorista basc. S'ha de tenir la cara molt dura per dir una mentida com aquesta i quedar-se tant ample!
Després va ser l'actual president del govern central, començant per la promesa de respectar l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya i seguint per un reguitzell de promeses igualment incomplertes, com si fos veritat allò que va dir al seu dia Alfonso Guerra que "les promeses electorals es feien per no complir-les". Tot un exemple també de menyspreu a la ciutadania.
El darrer exemple el vaig sentir fa tres dies al programa d'Antoni Bassas quan va entrevistar a la Secretària d'Organització del PP i li va preguntar els motius pels quals la Direcció del PP ha imposat la candidatura d'Alícia Sánchez Camacho per dirigir la sucursal a Catalunya del partit conservador. És increïble la quantitat de mentides que va arribar a dir en molt pocs minuts. Tot un rècord. Va desmentir que s'hagués imposat aquesta candidatura des de Madrid i va afirmar que havien estat els mateixos candidats Nebrera, Cirera i Fernández Díaz els que havien proposat que fos Alícia Sánchez Camacho qui encapçalés una candidatura d'unitat. Va dir que ella no havia vingut a Barcelona a imposar aquesta candidatura, sinó que havia vingut perquè era nova en el càrrec i volia visitar totes les autonomies. I també va dir que si en lloc de tres candidatures només ni ha una tot és més democràtic. Agafeu-la per on vulgueu!
Ahir es van celebrar les eleccions a l’esmentat partit entre les dues candidatures que es presentaven, la d’Alícia Sánchez Camacho i la de Montserrat Nebrera. No deien que Nebrera era una de les que havia proposat a Alícia Sánchez? És igual que la mentida es vegi, ni tant sols es molesten en rectificar.
El resultat de les eleccions el coneixem tots, va guanyar la candidata oficialista. En una entrevista emesa per TV3 només saber-se els resultats, una altra mostra de cinisme. La guanyadora va dir que estava molt satisfeta pels resultats donat que va presentar la seva candidatura només dos dies i mig abans. La va presentar ella o li van presentar? I, a sobre, va i acaba dient que les eleccions al si del partit donen una mostra de democràcia interna. Que ja ens afaitem, senyora!!!!
En els vint-i-tres anys de democràcia hi ha hagut més casos de mentides que aquests tres que he citat però, si fem memòria, fins ara no es mentia de forma tant descarada i sense tanta vergonya. El que tenim dret a demanar els ciutadans és que, si ens volen enganyar, que ho han fet i ho faran sempre que puguin, com a mínim ho dissimulin tant com puguin, que fer-ho tant descaradament és un insult a la inteligència del ciutadà.
Sembla que, quan més avenços tecnològics hi ha, quan més fàcil és rebre informació per diferents canals d'ideologies ben diferents, i quan, en definitiva, més possibilitat tenim els ciutadans de poder tenir una visió més àmplia i fidel dels fets, i quan més podem fer-nos una idea del que passa al nostre entorn, aleshores més clarament ens menteixin. És com si diguessin, "com ho sabran igual, no cal amagar-se".
Però també hi ha una altra possibilitat. Com controlen els mitjans de comunicació i cada opció política a nivell estatal té els seus seguidors fidels que només llegeixen, escolten o miren els mitjans de comunicació afins a la seva ideologia, tot el que diuen va a missa i ningú ho qüestiona. És a dir, que quan més possibilitats de rebre informació, més fàcil és que l'elector seleccioni el que va més acord amb el seu pensament i, d'aquesta manera, només rep un missatge, el que vol el seu manipulador de torn.
En fi, qualsevol motiu pot ser el correcte però, el que és cert és que cada vegada les mentides són més i més evidents.
Després va ser l'actual president del govern central, començant per la promesa de respectar l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya i seguint per un reguitzell de promeses igualment incomplertes, com si fos veritat allò que va dir al seu dia Alfonso Guerra que "les promeses electorals es feien per no complir-les". Tot un exemple també de menyspreu a la ciutadania.
El darrer exemple el vaig sentir fa tres dies al programa d'Antoni Bassas quan va entrevistar a la Secretària d'Organització del PP i li va preguntar els motius pels quals la Direcció del PP ha imposat la candidatura d'Alícia Sánchez Camacho per dirigir la sucursal a Catalunya del partit conservador. És increïble la quantitat de mentides que va arribar a dir en molt pocs minuts. Tot un rècord. Va desmentir que s'hagués imposat aquesta candidatura des de Madrid i va afirmar que havien estat els mateixos candidats Nebrera, Cirera i Fernández Díaz els que havien proposat que fos Alícia Sánchez Camacho qui encapçalés una candidatura d'unitat. Va dir que ella no havia vingut a Barcelona a imposar aquesta candidatura, sinó que havia vingut perquè era nova en el càrrec i volia visitar totes les autonomies. I també va dir que si en lloc de tres candidatures només ni ha una tot és més democràtic. Agafeu-la per on vulgueu!
Ahir es van celebrar les eleccions a l’esmentat partit entre les dues candidatures que es presentaven, la d’Alícia Sánchez Camacho i la de Montserrat Nebrera. No deien que Nebrera era una de les que havia proposat a Alícia Sánchez? És igual que la mentida es vegi, ni tant sols es molesten en rectificar.
El resultat de les eleccions el coneixem tots, va guanyar la candidata oficialista. En una entrevista emesa per TV3 només saber-se els resultats, una altra mostra de cinisme. La guanyadora va dir que estava molt satisfeta pels resultats donat que va presentar la seva candidatura només dos dies i mig abans. La va presentar ella o li van presentar? I, a sobre, va i acaba dient que les eleccions al si del partit donen una mostra de democràcia interna. Que ja ens afaitem, senyora!!!!
En els vint-i-tres anys de democràcia hi ha hagut més casos de mentides que aquests tres que he citat però, si fem memòria, fins ara no es mentia de forma tant descarada i sense tanta vergonya. El que tenim dret a demanar els ciutadans és que, si ens volen enganyar, que ho han fet i ho faran sempre que puguin, com a mínim ho dissimulin tant com puguin, que fer-ho tant descaradament és un insult a la inteligència del ciutadà.
Sembla que, quan més avenços tecnològics hi ha, quan més fàcil és rebre informació per diferents canals d'ideologies ben diferents, i quan, en definitiva, més possibilitat tenim els ciutadans de poder tenir una visió més àmplia i fidel dels fets, i quan més podem fer-nos una idea del que passa al nostre entorn, aleshores més clarament ens menteixin. És com si diguessin, "com ho sabran igual, no cal amagar-se".
Però també hi ha una altra possibilitat. Com controlen els mitjans de comunicació i cada opció política a nivell estatal té els seus seguidors fidels que només llegeixen, escolten o miren els mitjans de comunicació afins a la seva ideologia, tot el que diuen va a missa i ningú ho qüestiona. És a dir, que quan més possibilitats de rebre informació, més fàcil és que l'elector seleccioni el que va més acord amb el seu pensament i, d'aquesta manera, només rep un missatge, el que vol el seu manipulador de torn.
En fi, qualsevol motiu pot ser el correcte però, el que és cert és que cada vegada les mentides són més i més evidents.
Albert Castany
Montgat, 6 de Juny de 2008.
Montgat, 6 de Juny de 2008.
