Hooligans de la democràcia
Mirant ahir diumenge a TV3 el programa especial de la moció de censura, vaig trobar una escenografia ben curiosa. Tres tertulians asseguts en tres cadires, al Camp Nou, amb una ventada que xiulava premonitòriament com si s'ho hagués d'endur tot. Al centre l'actor Pep Munné, en xancletes, a la seva esquerra l'ex director d'El Periódico, el gran Antonio Franco, i a la dreta l'ex-director polit i ben planxat de la Vanguardia, Lluís Foix. Després ens vindran amb els renecs habituals del políticament correcte, dient que no s'ha de barrejar esport i política, però curiosament ens trobem amb dos periodistes que poc tenen a veure amb la secció d'esports, i molt amb la de política. O sigui que ja podem intuïr de què anava la cosa.
Comença el parlament Antonio Franco amb una declaració d'aquelles universals:
- "Avui és un gran dia de la democràcia!".
Ràpidament en Lluís Foix corroborà:
- "Avui ha estat una jornada d'exemple de normalitat democràtica".
Sembla que tot els havia sortit rodat, però no prou com per fer fora el president, així que calia apel·lar a la paraula màgica, "democràcia". Tota una declaració d'intencions del país que tenim, devem ser l'única nació del món on la democràcia és una moció de censura al president d'un club de futbol. En fi, i així ens va, sort que en Pep Munné va fer una gran actuació, amb contundència i amb aquell punt de nerviosisme neuròtic dels seus personatges, sentencià reblant el clau:
- "No es jutja la gestió de la junta directiva ni del president, es jutja la persona de Laporta. No hi ha cap argumentació econòmica entre els partidaris de la moció de censura. El problema està en certs periodistes que han creat aquest estat d'opinió".
Evidentment, el fet d'haver assenyalat els "periodistes" com a principals responsables provocà la reprovació i indignació del parell de sauris que desqualificaren sense contemplació l'argumentació de l'artista. Com si el periodista fos una mena gurú intocable, i la resta de mortals no tinguéssim el dret a valorar les seves actuacions, de la mateixa manera que ells jutgen la dels altres.
Per postres vaig tenir la pensada d'escoltar que en deien a la SER d'això del Laporta. Molt significatiu que a Madrid estiguin tan interessats en aquest tema. Literalment vaig escoltar:
- "Por dignitat democrática, Laporta debería dimitir. No puede ser presidente con un 60% de los socios en contra".
Aquests sí que són uns bons hooligans de la democràcia, demòcrates, però només per al que els convé. No podrien aplicar la mateixa lògica a les seleccions esportives catalanes?
Comença el parlament Antonio Franco amb una declaració d'aquelles universals:
- "Avui és un gran dia de la democràcia!".
Ràpidament en Lluís Foix corroborà:
- "Avui ha estat una jornada d'exemple de normalitat democràtica".
Sembla que tot els havia sortit rodat, però no prou com per fer fora el president, així que calia apel·lar a la paraula màgica, "democràcia". Tota una declaració d'intencions del país que tenim, devem ser l'única nació del món on la democràcia és una moció de censura al president d'un club de futbol. En fi, i així ens va, sort que en Pep Munné va fer una gran actuació, amb contundència i amb aquell punt de nerviosisme neuròtic dels seus personatges, sentencià reblant el clau:
- "No es jutja la gestió de la junta directiva ni del president, es jutja la persona de Laporta. No hi ha cap argumentació econòmica entre els partidaris de la moció de censura. El problema està en certs periodistes que han creat aquest estat d'opinió".
Evidentment, el fet d'haver assenyalat els "periodistes" com a principals responsables provocà la reprovació i indignació del parell de sauris que desqualificaren sense contemplació l'argumentació de l'artista. Com si el periodista fos una mena gurú intocable, i la resta de mortals no tinguéssim el dret a valorar les seves actuacions, de la mateixa manera que ells jutgen la dels altres.
Per postres vaig tenir la pensada d'escoltar que en deien a la SER d'això del Laporta. Molt significatiu que a Madrid estiguin tan interessats en aquest tema. Literalment vaig escoltar:
- "Por dignitat democrática, Laporta debería dimitir. No puede ser presidente con un 60% de los socios en contra".
Aquests sí que són uns bons hooligans de la democràcia, demòcrates, però només per al que els convé. No podrien aplicar la mateixa lògica a les seleccions esportives catalanes?
