Si yo fuera presidente, dimitiria. Oriol Giralt, socio promotor de la moción, celebró la respuesta de la masa social y admitió que la decisión de continuar o no es de cada uno
Anem a pams. A aquest xicotet que fa de pantalla dels interessos de ves a saber qui hi hauria que recordar-li un parell de coses: els estatuts que permeten que la Junta actual continuï en el càrrec son els mateixos que li van permetre a ell (i a ves a saber qui) presentar una moció de censura en contra del president Laporta. Aquests estatuts no es poden interpretar, doncs, a la manera que a un li plau en cada moment. O no recorda l’amic Giralt que, per aquests mateixos estatuts, es va obligar a Joan Laporta i Estruch a convocar eleccions basant-se en que vuit dies de mandat equivalien a un any?
Per lo tant, trobo perfecte que Laporta i la seva junta, continuïn.
Per altra banda, titulars de El Mundo Deportivo: Un 60,6% de socios del Barça castigó al presidente, pero la moción no prosperó. No, amics, no... En tot cas un 60,6 dels socis del Barça que van anar a votar, no de la masa social del club. És a dir, de 120.000 socis, han votat poc més de 39.000 i d’aquests, el 60,6 per cent representen uns 23.000, han dit si a la moció. Es a dir, un 19 per cent del total de socis.
Ara, una de (des)memòria històrica: Núñez vota entre gritos de "¡presidente, presidente!"... On són aquells que li plantaven mocadorades, el feien plorar a la televisió (la d’ells) o bramaven en les èpoques de Terry Venables (Copa d’Europa de Sevilla), lligues perdudes desprès de gran avantatges de punts, maleïen Maradona o tenien bronques pel tema Van Gaal...? On són els que maldaven per fer fora uns Boixos Nois que Núñez i els seus acòlits protegien? (Si, si, aquests Boixos que ahir feien de “palmeros” quan va anar a votar aquest destructor de patrimoni ciutadà).
Qui eren aquests que ahir bramaven en contra de Cruyff?. Potser els mateixos que bavejaven quan va guanyar quatre lligues i una Copa d’Europa?.
Lamentable també l’espectacle de RAC1 i de Catalunya Ràdio. A ambdues se’ls notava pels comentaris, entrevistes –algunes francament lamentables- les ganes que tenien (i tenen) de fer fora al president Laporta. Dels diaris que dir... Sport, Mundo Deportivo, El Periódico... des del primer dia van a per ell.
Amics, no més hi ha una cosa pitjor que un català amb auto-odi i és un culer català (o no) amb auto-odi. Ens agrada destruir tot el que no és de la nostra corda. No tenim amb Laporta la paciència que es va tenir amb Núñez o amb Montal.
A més, jo segueixo preguntant-me, qui hi ha al darrera de l’Oriol Giralt?
Això vol dir, per altra banda, que els qui recolzem el nostre president tenim, segurament, la raó de la nostra banda.
Que n’aprenguin!
