Vaig deixar-me caure a Barcelona, amb la família, dissabte al matí. A la Pedrera hi havia, hi ha, una exposició que prometia. L'exposició inclou més d'un centenar de gravats, procedents dels fons del Département des Estampes de la Bibliothèque Nationale de France, d'autors tan representatius com Harunobu, Kiyonaga, Utamaro, Hokusai o Hiroshige i s'articula al voltant de cinc àmbits temàtics: teatre, belleses femenines, paròdia, erotisme i paisatge. Va valer la pena pagar els 8 euros del parking, el fred que vam passar comtemplant l'exposició i el dinar en un fast-food a prop de l'edifici.
Els ukiyo-e són gravats xilogràfics fets al Japó entre segles XVII i XIX que van començar a arribar a Europa a partir de la dècada de 1860, com a resultat dels intercanvis comercials i culturals després de més de dos segles d'aïllament i de proteccionisme al país nipó. Aquestes estampes van captivar col·leccionistes i artistes francesos, fruit de l'ambient antiacadèmic i l'esperit d'experimentació de l'impressionisme i el simbolisme que regnava en aquell moment. L'exposició pretén apropar-se al món dels ukiyo-e, reflex del caràcter il·lusori i fugisser dels plaers immediats de la vida quotidiana al Japó del període Edo (1603-1868). Un món efímer com el d'en Jan Laporta. Diumenge em va fer mandra baixar altra vegada a Barcelona a votar. No estava a favor de la moció de censura, però tampoc estava prou motivat per votar-hi en contra.
El teatre i el sumo, la bellesa femenina, la paròdia, l'erotisme, la fauna i la flora i el paisatge són alguns dels temes vinculats a l'efímera vida terrenal, que es contraposen al món immutable i sagrat. Sigui al segle XVIII, amb Harunobu i Utamaro, o al segle XIX, amb Hokusai o Hiroshige, el món japonès se'ns apareix com un espectacle delicat i de gran bellesa. Jan Laporta va tornar la il·lusió i la bellesa al camp nou després d'anys molt obscurs. Però el seu ha estat un món efímer i fugisser de plaers intensos però molt breus.
(foto: Kitagawa Utamaro, actor japonès cap el 1793)





