Llefià i la Salut són una part significativa de Badalona. Als dos districtes (conformats per quatre barris) hi ha censades més de 65.000 persones, a les quals caldria afegir la població no censada que en representa uns quants milers més. En realitat, cadascun dels barris que formen aquest conglomerat són un petit municipi en si mateix. La ciutat és única i ha de proporcionar serveis centrals per a tothom, però això no està renyit amb una bona estructura administrativa descentralitzada que pugui atendre les necessitats dels ciutadans en el seu territori, més enllà del qual molts no es desplacen.
L'assignatura de la descentralització és una de les matèries pendents de Badalona. Ens hem esforçat tant a intentar donar forma a una consciència col·lectiva de ciutat única que hem defugit donar autonomia real als districtes, per por d'augmentar el sentiment de diferència que sempre ha existit a la perifèria. Donar bons serveis als ciutadans a la porta de casa és una manera de fer ciutat. La comoditat genera complicitat. La burocràcia que obliga als desplaçaments genera rebuig entre aquells que s'han de moure, que poden acabar tenint la percepció que els seus conciutadans de la zona administrativa són uns privilegiats.
Hi ha dues qüestions especialment sensibles a la falta de descentralització: el pagament dels impostos i la sanitat. La primera es pot resoldre per la via de la domiciliació bancària, la segona no es pot domiciliar... A Badalona s'ha invertit molt per disposar d'una xarxa d'atenció sanitària de primer ordre, però encara no s'ha fet prou, sobretot a Llefià i la Salut. Els veïns dels dos districtes demanen que els tornin els metges especialistes (ara s'han de desplaçar al centre de la ciutat o a Sant Adrià); que els centres d'atenció primària, els CAP, disposin d'un servei d'urgències de vint-i-quatre hores (psicològicament i físicament l'hospital municipal i Can Ruti són molt lluny) i que es reformi el conjunt de la xarxa sanitària pública de la zona, que inclou la construcció d'un nou CAP.
Les exigències dels veïns són justes i els avalen els mateixos metges de l'àrea bàsica de salut de Llefià, que asseguren que es veuen obligats a practicar la medicina dels cinc minuts, atès que el nombre de visites que han d'atendre els supera. El rècord el té el metge de guàrdia, que ventila els pacients en dos minuts. Per tot plegat afirmen que no se senten satisfets de la seva feina, entre altres coses perquè han de fer esperar els pacients entre una hora i una hora i mitja per atendre'ls respecte a l'hora concertada, per després despatxar-los en un pim-pam. Així el metge no pot fer bé ni un diagnòstic ni desenvolupar aquella faceta de psicòleg que s'espera dels metges de família i que tants diners pot estalviar als contribuents.
La medicina de proximitat a Llefià i la Salut no pot funcionar en aquestes condicions. Pot ser normal, però no és correcte el que està passant, que s'hagi d'esperar un mes per aconseguir visita al metge de capçalera. O el que li ha passat a una coneguda meva a Llefià, on li han dit que si la cosa era urgent truqués a partir de les dues del migdia al CAP que la doctora aniria agafant els pacients que truquessin primer fins a completar les hores que disposa. Ben bé sembla un d'aquests horrorosos concursos de televisió que s'han posat de moda a la matinada, on una locutora despitralada incita els oients a encertar la paraula oculta i a endur-se els diners. Aquí el premi és que et rebin cinc minuts i que amb tan poc temps l'encertin a la primera.
Enllaç amb el comunicat de l'associació de veïns de Sant Joan de Llefià Alt.
Enllaç amb el comunicat dels metges de l'Àrea Bàsica de Salut de Llefià.
