Juliols a la UB
La Universitat de Barcelona ha programat aquest estiu, dins els seus
Juliols, un curs dedicat a "Editors i editorials en català: present i
futur" que es va tancar divendres passat. Els coordinadors, Josep M.
Ferrer i Sergio Moreno, em van demanar que em fes càrrec d'una de les sessions de l'últim dia, dita "Les institucions politiques de Catalunya, garantia de
continuïtat per al sector editorial". &
Una mirada panoràmica sobre les línies d'ajut al sector del llibre permet constatar com hem avançat, des del suport genèric de fa un parell de dècades, pensat per fomentar com calia aleshores el nombre de llibres editats, cap a una bateria d'accions molt més específiques que mira d'atendre cadascuna de les baules del circuit del llibre, des de la creació fins a la promoció i la difusió, tant en llibreries com en biblioteques, i especialment la producció editorial.
Són només lleugeres, però significatives, correccions al mercat que atenen a dues variables principals. Una és la concurrència de l'oferta espanyola i l'oferta en llengua catalana, que competeixen amb desigualtat pel mateix espai de la llibreria i els mitjans de comunicació. Simplificant, els ajuts intenten reduir els costos d'edició perquè el llibre en català no suporti el sobrepreu provocat per un menor tiratge. L'altra variable és promoure la diversitat de l'oferta per evitar que només sobrevisquin els llibres d'èxit segur, amb l'empobriment que això comportaria. Els ajuts volen encoratjar els editors a emprendre projectes de risc, més que no ho farien si no hi fossin.
Contra el que els malintencionats habituals solen dir, l'edició en llengua catalana no viu de la subvenció, sinó que l'administració hi intervé amb mesures molt similars a les de les altres administracions europees. I cal dir, a més, que l'aportació econòmica és menor del que convindria perquè aquestes mesures tinguin una incidència encara millor. ¶
Són només lleugeres, però significatives, correccions al mercat que atenen a dues variables principals. Una és la concurrència de l'oferta espanyola i l'oferta en llengua catalana, que competeixen amb desigualtat pel mateix espai de la llibreria i els mitjans de comunicació. Simplificant, els ajuts intenten reduir els costos d'edició perquè el llibre en català no suporti el sobrepreu provocat per un menor tiratge. L'altra variable és promoure la diversitat de l'oferta per evitar que només sobrevisquin els llibres d'èxit segur, amb l'empobriment que això comportaria. Els ajuts volen encoratjar els editors a emprendre projectes de risc, més que no ho farien si no hi fossin.
Contra el que els malintencionats habituals solen dir, l'edició en llengua catalana no viu de la subvenció, sinó que l'administració hi intervé amb mesures molt similars a les de les altres administracions europees. I cal dir, a més, que l'aportació econòmica és menor del que convindria perquè aquestes mesures tinguin una incidència encara millor. ¶
