Gràcies Pau per la resposta. En primer lloc voldria aclarir que no sóc ni mai he sigut membre de cap partit ni mai m'he dedicat a la política, la meva activitat professional a l'empresa privada no hi té res a veure, però com a persona que estima el seu país natal hi han fets que m'agrada comentar.
Estic d'acord amb els punts 1. i 2. però estic convençut que l'ambigüitat de CiU respecte a la independència és perquè no els queda cap altre remei, tenen por de que si es declaressin independentistes perdrien una bona part del seu electorat. sobre tot de Unió, i crec que no van equivocats, la gent de centre dreta és més poruga perquè generalment tenen més a perdre en un canvi de situació o almenys aquesta és la seva percepció. Per exemple els empresaris catalans durant molts anys han basat el negoci en les relacions comercials amb Espanya i això en gran part encara continua. Un trencament amb Espanya portaria a una pèrdua de relacions comercials que encara que no fós un trencament total seria perjudicial als seus interessos. El remei hauria de ser un increment del negoci amb països de la UE i exteriors, però encara queda molt per poder reemplaçar el que hi ha.
3. completament d'acord, però no he dit enlloc que l'ideal seria que els nacionalistes tornessin a governar la Generalitat, però si qui realment governa és la Moncloa tampoc veig la diferència, en què seria pitjor que el que hi ha ara?
4. a part de "progressisme espanyolista" o "nacionalisme català de dretes" també es pot votar "nacionalisme espanyol de dretes" àlies PP. Certament el país no ha desaparegut per tenir un president andalús, però hi ha el que podriem anomenar una certa descomposició com per exemple veure TV3 cada vegada més espanyolitzada. I el tema de les seleccions esportives és més simbòlic que real. Prou se'n cuidaran els col·legues espanyols del president de què això no arribi massa lluny. En fi, mantinc l'optimisme i espero que sigui cert això de la lenta i inexorable pèrdua de suport dels socialistes, jo no ho veig tant clar. Les properes eleccions ens donaran més indicacions.
Et desitjo un Bon Any 2008.
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
Gràcies Pau per la resposta. En primer lloc voldria aclarir que no sóc ni mai he sigut membre de cap partit ni mai m'he dedicat a la política, la meva activitat professional a l'empresa privada no hi té res a veure, però com a persona que estima el seu país natal hi han fets que m'agrada comentar.
Estic d'acord amb els punts 1. i 2. però estic convençut que l'ambigüitat de CiU respecte a la independència és perquè no els queda cap altre remei, tenen por de que si es declaressin independentistes perdrien una bona part del seu electorat. sobre tot de Unió, i crec que no van equivocats, la gent de centre dreta és més poruga perquè generalment tenen més a perdre en un canvi de situació o almenys aquesta és la seva percepció. Per exemple els empresaris catalans durant molts anys han basat el negoci en les relacions comercials amb Espanya i això en gran part encara continua. Un trencament amb Espanya portaria a una pèrdua de relacions comercials que encara que no fós un trencament total seria perjudicial als seus interessos. El remei hauria de ser un increment del negoci amb països de la UE i exteriors, però encara queda molt per poder reemplaçar el que hi ha.
3. completament d'acord, però no he dit enlloc que l'ideal seria que els nacionalistes tornessin a governar la Generalitat, però si qui realment governa és la Moncloa tampoc veig la diferència, en què seria pitjor que el que hi ha ara?
4. a part de "progressisme espanyolista" o "nacionalisme català de dretes" també es pot votar "nacionalisme espanyol de dretes" àlies PP.
Certament el país no ha desaparegut per tenir un president andalús, però hi ha el que podriem anomenar una certa descomposició com per exemple veure TV3 cada vegada més espanyolitzada. I el tema de les seleccions esportives és més simbòlic que real. Prou se'n cuidaran els col·legues espanyols del president de què això no arribi massa lluny.
En fi, mantinc l'optimisme i espero que sigui cert això de la lenta i inexorable pèrdua de suport dels socialistes, jo no ho veig tant clar. Les properes eleccions ens donaran més indicacions.
Et desitjo un Bon Any 2008.