Paco el Negre |
diumenge, 3 de febrer de 2008 | 21:16h
Al recull, ben documentat, com acostuma a fer el mestre Cucarella, podríem afegir-li un fotimer de declaracions, escrits, comentaris i titulars de periòdics que els catalans - o els bascos o els gallecs - hem hagut de patir al llarg de la nostra dissortada història. Només caldria recórrer a les hemeroteques i veure les perles que ens dedicaven els comentaristes polítics espanyols amb motiu de l'Estatut de la II República, posem per cas. I si llegim amb atenció únicament hi trobem insults, mentides, tergiversacions, amb la finalitat de persuadir-nos que no en som res, que no tenim cap història, que la nostra és la d'ells. I aquesta retòrica feixista és la mateixa que els mateixos comentaristes espanyols de torn abocaven durant la tramitació de l'Estatut aprovat al Parlament de CAtalunya per majoria absoluta el 30 de Setembre del 2004.
Els valencians sempre hem dit: "De Ponent ni vent ni gent". Lluny de qualificar-lo com un refrany xenòfob, aquesta frase el que reflecteix és el tarannà de les persones que han intentat tothora - i que encara ho intenten - anorrear-nos com a poble, destruir la nostra consciència com a País diferent d'Espanya, a fi d'assimilar-nos definitivament com a espanyols. Jo no odie - per més que ho puga semblar - els espanyols. Em limite a defensar-me del seu atac permanent, del seu odi visceral, de la seua suficiència arrogant i prepotent, que els fa sentir-se superiors.
A aquestes alçades, ja tinc cinquanta-dos anys, no em sorprén que de Ponent ens insulten o ens menyspreen, és el que han fet tota la vida, des del 1707.
A fi de comptes, quasi preferesc que em diguen el que pensen, com fa el Pombo, aleshores no enganyen ningú, per més que es descaren com a feixistes infumables. Ho preferesc a que vinguen amb armes més subtils i amb aparença democràtica. A fi de comptes això farà créixer l'independentisme, que és el que volem. O no?
Els valencians sempre hem dit: "De Ponent ni vent ni gent". Lluny de qualificar-lo com un refrany xenòfob, aquesta frase el que reflecteix és el tarannà de les persones que han intentat tothora - i que encara ho intenten - anorrear-nos com a poble, destruir la nostra consciència com a País diferent d'Espanya, a fi d'assimilar-nos definitivament com a espanyols. Jo no odie - per més que ho puga semblar - els espanyols. Em limite a defensar-me del seu atac permanent, del seu odi visceral, de la seua suficiència arrogant i prepotent, que els fa sentir-se superiors.
A aquestes alçades, ja tinc cinquanta-dos anys, no em sorprén que de Ponent ens insulten o ens menyspreen, és el que han fet tota la vida, des del 1707.
A fi de comptes, quasi preferesc que em diguen el que pensen, com fa el Pombo, aleshores no enganyen ningú, per més que es descaren com a feixistes infumables. Ho preferesc a que vinguen amb armes més subtils i amb aparença democràtica. A fi de comptes això farà créixer l'independentisme, que és el que volem. O no?