Fas una reflexió interessant. Efectivament hi ha vegades que la quantitat d'informació és excessiva; no sempre! Amb obres de teatre de l'Espai Brossa, sovint m'he trobat que només les comentàvem jo i una o dues persones més. És cert que en altres casos no passa així. Aleshores ja no ho busco a Google, normalment. He vist molts blocs i m'he quedat en la subscripció RSS amb només un parell (en Vador de Club 7 Cinema i El cine que me gusta).
És cert que la ràtio escriptors-lectors es descompensa molt. Si la dita deia "que el llegir no ens faci perdre l'escriure"; penso que en l'era dels blogs, l'hauríem de capgirar.
D'altra banda, jo vaig acostumar-me a tenir pocs lectors i poquíssims comentaris i m'agradava. No em feia res. Era una experiència individual.
Si passem a parlar de política o altres coses amb més vocació d'influència social, sí que és cert que els blocs són un molt mal pedaç; l'ideal seria que tinguéssim partits dinàmics i idees a internet (blocs, fòrums de debat...) i tenim uns partits robòtics i que no interessen ningú però això sí, tots escrivim per ficar-nos amb la Maleni (que ja em diràs) o amb l'última astracanada d'Ibarra, Rajoy, Acebes o qui sigui. O per criticar el darrer titular de premsa (ja de per si buit) de Duran i discutir si la ximpleria total de cartells que ha fet sobre la immigració són xenògfobs o no. En lloc d'aportar conceptes nous que elevin el debat, com que no tenim poder de cap mena això sí que ho fem de forma esporàdica però estèril, sense ressò, i en canvi els qui tenen l'altaveu a la mà condicionen la majoria del debat i n'empobreixen brutalment els continguts; és la "societat de l'espectacle", en un sentit molt més bàsic que el que li donava Guy Debord.
És cert que la ràtio escriptors-lectors es descompensa molt. Si la dita deia "que el llegir no ens faci perdre l'escriure"; penso que en l'era dels blogs, l'hauríem de capgirar.
D'altra banda, jo vaig acostumar-me a tenir pocs lectors i poquíssims comentaris i m'agradava. No em feia res. Era una experiència individual.
Si passem a parlar de política o altres coses amb més vocació d'influència social, sí que és cert que els blocs són un molt mal pedaç; l'ideal seria que tinguéssim partits dinàmics i idees a internet (blocs, fòrums de debat...) i tenim uns partits robòtics i que no interessen ningú però això sí, tots escrivim per ficar-nos amb la Maleni (que ja em diràs) o amb l'última astracanada d'Ibarra, Rajoy, Acebes o qui sigui. O per criticar el darrer titular de premsa (ja de per si buit) de Duran i discutir si la ximpleria total de cartells que ha fet sobre la immigració són xenògfobs o no. En lloc d'aportar conceptes nous que elevin el debat, com que no tenim poder de cap mena això sí que ho fem de forma esporàdica però estèril, sense ressò, i en canvi els qui tenen l'altaveu a la mà condicionen la majoria del debat i n'empobreixen brutalment els continguts; és la "societat de l'espectacle", en un sentit molt més bàsic que el que li donava Guy Debord.