Benvolgut Xavier, en primer lloc, gràcies pel comentari! Anem a pams: què vols dir amb indepèndència "d'ERC"? La independència serà de tots, de tot el país, no de cap partit en particular.
En segon lloc, si després de tot el que ha passat (aeroport, rodalies, apagades, TGV, balances fisclas...) encara no veus que el president de veritat dels catalans és l'inquilí de la Moncloa (sigui qui sigui), i no pas el President de la Generalitat, m'encantarà llegir els teus arguments al respecte. Jo no vull conformar-me amb la qüestió estètica de si és d'aquest o de l'altre partit, mentre el poder real és a 600 km, sinó de si la voluntat d'independència s'estén entre la gent. Entre TOTA la gent, inclosa la quasi meitat de l'electorat que acostuma a votar. Si tu creus que hi ha una manera d'aconseguir la independència sense o en contra d'aquest segment de la població, també estaré encantat de llegir-la. Els fets són que amb només el 15% dels vots no es pot convocar un referèndum com el de Montenegro o proclamar-la des del Parlament, com al Kosovo (per citar els dos casos més recents). Però es pot fer avançar l'independentisme, i aquest està creixent, com reconeix fins i tot Jordi Pujol. Si vols demanar comptes a Esquerra (o a qui sigui), el més just és fer-ho quan hagi tingut la oportunitat d'aplicar el seu programa, com quan CiU va tenir tres majories absolutes. Si amb 40 escons Esquerra fes president a Montilla, fins i tot jo m'emprenyaria, però amb 21 no es poden fer miracles -de nou: si se t'ocorre una manera de fer-los, digues-me-la, si et plau. Finalment, aquest joc de les lletres que s'assemblen, em sembla un pèl massa pueril: seguint per aquest camí, podríem que la C i la D de CDC es podien confondre amb la CD de la Coalición Democrática antecessora del PP, o que la P de les CUP es confon amb la P del PP, i així anar fent, oi?
cordialment,
Pau Comes
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
en primer lloc, gràcies pel comentari!
Anem a pams: què vols dir amb indepèndència "d'ERC"? La independència serà de tots, de tot el país, no de cap partit en particular.
En segon lloc, si després de tot el que ha passat (aeroport, rodalies, apagades, TGV, balances fisclas...) encara no veus que el president de veritat dels catalans és l'inquilí de la Moncloa (sigui qui sigui), i no pas el President de la Generalitat, m'encantarà llegir els teus arguments al respecte. Jo no vull conformar-me amb la qüestió estètica de si és d'aquest o de l'altre partit, mentre el poder real és a 600 km, sinó de si la voluntat d'independència s'estén entre la gent. Entre TOTA la gent, inclosa la quasi meitat de l'electorat que acostuma a votar. Si tu creus que hi ha una manera d'aconseguir la independència sense o en contra d'aquest segment de la població, també estaré encantat de llegir-la. Els fets són que amb només el 15% dels vots no es pot convocar un referèndum com el de Montenegro o proclamar-la des del Parlament, com al Kosovo (per citar els dos casos més recents). Però es pot fer avançar l'independentisme, i aquest està creixent, com reconeix fins i tot Jordi Pujol.
Si vols demanar comptes a Esquerra (o a qui sigui), el més just és fer-ho quan hagi tingut la oportunitat d'aplicar el seu programa, com quan CiU va tenir tres majories absolutes. Si amb 40 escons Esquerra fes president a Montilla, fins i tot jo m'emprenyaria, però amb 21 no es poden fer miracles -de nou: si se t'ocorre una manera de fer-los, digues-me-la, si et plau.
Finalment, aquest joc de les lletres que s'assemblen, em sembla un pèl massa pueril: seguint per aquest camí, podríem que la C i la D de CDC es podien confondre amb la CD de la Coalición Democrática antecessora del PP, o que la P de les CUP es confon amb la P del PP, i així anar fent, oi?
cordialment,
Pau Comes