Darrera els presents comentaris, hi ha un poti-poti d'idees contradictòries. D'una banda, sembla que optis pel sistema majoritari; per l'altra, per la proporcionalitat absoluta. Tanmateix, aquestes dues opcions no solament són incompatibles, sinó que són antagòniques. Voldria doncs comentar algunes de les coses que dius i afegir-n'hi d'altres que no dius però que floten en l'ambient. 1) IU té tota la raó del món de queixar-se, ja que té una proporció de diputats molt inferior a la proporció de vots. En conseqüència reclama un sistema més proporcional. 2) Amb el sistema diametralment oposat - el majoritari -, ni que fos a dues voltes, IU probablement seria extraparlamentari (No conec prou bé el repartment de vots a Madrid per assegurar-ho contundentment). Però certament ICV quedaria fora del Parlament de Catalunya. Avui és impossible dibuixar sobre el mapa una circunscripció electoral que abasti 1/135 de la població catalana i on ICV sigui majoritàri en relació al PSOE. En segona volta, doncs, el candidat d'ICV hauria de cedir pas al del PSOE. 4) Amb un sistema electoral majoritari a dues voltes avui el president de la Generalitat seria doncs en Montilla, i a més amb majoria absoluta, ja que gairebé cap escó hauria anat a parar en segona volta ni al PP, ni a ERC ni a ICV. Vegeu l'experiència de François Bayrou a França. 5) Més greu encara és el sistema uninominal a una sola volta. Si Ralph Nader acaba presentant la seva candidatura, el proper president d'Estats Units es dirà McCain, perquè Nader gairebé només esgarrapa vots demòcrates. 6) La prima als territoris menys poblats - Picamoixons, que dius tu, en l'àmbit català, o Sòria o Teruel en l'àmbit espanyol - no deixa de ser una excusa de mal pagador, originada en els moments de la Transició per a evitar el predomini de les esquerres, que se suposaven concentrades a les garns urbs. 7) Aquesta prima als territoris poc poblats, a nivell estatal, perjudica Catalunya. Catalunya té molts menys diputats - del partit que sigui, ara no ve al cas - que els que li correspondrien proporcionalment a la població. Ara: si som tan rucs de dir que ja ens està bé que ERC i CiU quedin disminuïts ja que també el PP i el PSOE a Catalunya hi estan, no dic res més. L'argument cau sol. 8) Mentre duri l'espectacle obscè dels caps de files aixecant un, dos o tres dits per dir als diputats què han de votar, tant és que el diputat sigui de Picamoixons, de Falset, de Puigcerdà o de Can Fanga. El resultat és el mateix. 9) La cantarella de la llista més votada - que sol anar annexa a raonaments com els que acabo de comentar - no s'aguanta per enlloc, i és incompatible amb un sistema parlamentari. Una altra cosa són els sistemes presidencials - Estats Units - o semipresidencials - França. Si sempre ha de governar la llista més votada, de què servirien, per exemple, les mocions de censura? 10) Un model a seguir és el sistema alemany, en que una bona part dels diputats és elegida nominalment en circumscripcions electorals, i la resta s'adjudica a llistes de partits d'acord amb els vots totals de cada un menys els obtinguts pel primer grup de diputats. El resultat és perfectament proporcional.
D'una banda, sembla que optis pel sistema majoritari; per l'altra, per la proporcionalitat absoluta. Tanmateix, aquestes dues opcions no solament són incompatibles, sinó que són antagòniques. Voldria doncs comentar algunes de les coses que dius i afegir-n'hi d'altres que no dius però que floten en l'ambient.
1) IU té tota la raó del món de queixar-se, ja que té una proporció de diputats molt inferior a la proporció de vots. En conseqüència reclama un sistema més proporcional.
2) Amb el sistema diametralment oposat - el majoritari -, ni que fos a dues voltes, IU probablement seria extraparlamentari (No conec prou bé el repartment de vots a Madrid per assegurar-ho contundentment). Però certament ICV quedaria fora del Parlament de Catalunya. Avui és impossible dibuixar sobre el mapa una circunscripció electoral que abasti 1/135 de la població catalana i on ICV sigui majoritàri en relació al PSOE. En segona volta, doncs, el candidat d'ICV hauria de cedir pas al del PSOE.
4) Amb un sistema electoral majoritari a dues voltes avui el president de la Generalitat seria doncs en Montilla, i a més amb majoria absoluta, ja que gairebé cap escó hauria anat a parar en segona volta ni al PP, ni a ERC ni a ICV. Vegeu l'experiència de François Bayrou a França.
5) Més greu encara és el sistema uninominal a una sola volta. Si Ralph Nader acaba presentant la seva candidatura, el proper president d'Estats Units es dirà McCain, perquè Nader gairebé només esgarrapa vots demòcrates.
6) La prima als territoris menys poblats - Picamoixons, que dius tu, en l'àmbit català, o Sòria o Teruel en l'àmbit espanyol - no deixa de ser una excusa de mal pagador, originada en els moments de la Transició per a evitar el predomini de les esquerres, que se suposaven concentrades a les garns urbs.
7) Aquesta prima als territoris poc poblats, a nivell estatal, perjudica Catalunya. Catalunya té molts menys diputats - del partit que sigui, ara no ve al cas - que els que li correspondrien proporcionalment a la població. Ara: si som tan rucs de dir que ja ens està bé que ERC i CiU quedin disminuïts ja que també el PP i el PSOE a Catalunya hi estan, no dic res més. L'argument cau sol.
8) Mentre duri l'espectacle obscè dels caps de files aixecant un, dos o tres dits per dir als diputats què han de votar, tant és que el diputat sigui de Picamoixons, de Falset, de Puigcerdà o de Can Fanga. El resultat és el mateix.
9) La cantarella de la llista més votada - que sol anar annexa a raonaments com els que acabo de comentar - no s'aguanta per enlloc, i és incompatible amb un sistema parlamentari. Una altra cosa són els sistemes presidencials - Estats Units - o semipresidencials - França. Si sempre ha de governar la llista més votada, de què servirien, per exemple, les mocions de censura?
10) Un model a seguir és el sistema alemany, en que una bona part dels diputats és elegida nominalment en circumscripcions electorals, i la resta s'adjudica a llistes de partits d'acord amb els vots totals de cada un menys els obtinguts pel primer grup de diputats. El resultat és perfectament proporcional.