Miquel (Beseit) |
dimecres, 6 d'agost de 2008 | 19:23h
Lo que esta passant a la franja en la nostra llengua no te nom. Be de fet si que en te. Es senzillament un “genocidi lingüístic”. En lo vist i plau del govern d’Aragó i naturalment del Espanyol. I en l’acolloniment de la Generalitat i els seu mitjans.
Estic totalment d’acord en Marc quan diu: ¿És que el govern Català i TVC no te cap obligació en la llengua i cultura catalanes fora del límits administratius que se l’hi adjudicat des de Madrid?
.
¿Es que lo govern Aragonès i Espanyol es poden salta a la torera, quan ells volen, la constitució que garanteix protecció per les llengües del territori?
¿Quina protecció es fer una divisió comarcal dintre de la Franja: Matarranya, Baix Cinca, La Llitera i la Ribagorça i deixa a molts pobles de parla catalana fora de les seves comarques naturals? Com es un exemple sagnant Aiguaviva o Maella entre molts altres . Per descomptat els criteris lingüístics van brillar per la seva absència. ¿O potser no i va ser deliberat?
Ningú ens ajudarà si no defensem nosaltres mateixos la nostra llengua. D’entrada tindríem que escollir regidors per als nostres ajuntaments que no menyspreïn la nostra llengua cridant-la “chapurreado”. Tenim que recupera l’orgull de se lo que som i parlar lo que parlem.
Molts diran “jo ja em sento orgullós de se aragonès i parlar chapurreau” Però saben que no es veritat, especialment els que com jo, hem tingut que sortir del nostres pobles per anar a buscar feina a un altre lloc. O algú pensa que es mostra d’orgull per la terra, totes aquestes mares que tornen de Saragossa a les festes i parlen al fills en castellà. O "penseu que per a mi es una satisfacció i un orgull quan un madrileny ens menyspreu di: “ a si.., allí se habla chapurreau..”. Os asseguro, i ho podeu preguntar a tots els han tingut que emigrar a Catalunya, que es una satisfacció escoltar “ah, ets de la franja, allí es parla un Català molt bonic.”
La feina que tenim pel davant per a que sobrevisqui la nostra llengua es immensa. No ens ajudarà ningú, però nosaltres som mol tossuts i ho aconseguirem. Lo primer que tenim que aconseguir que el govern Aragonès doni lo nom que correspon a la nostra llengua, aquest nom lo tenen que dir los lingüistes, no los polític ni els alcaldes del PP.
Lo que esta passant a la franja en la nostra llengua no te nom. Be de fet si que en te. Es senzillament un “genocidi lingüístic”. En lo vist i plau del govern d’Aragó i naturalment del Espanyol. I en l’acolloniment de la Generalitat i els seu mitjans.
Estic totalment d’acord en Marc quan diu: ¿És que el govern Català i TVC no te cap obligació en la llengua i cultura catalanes fora del límits administratius que se l’hi adjudicat des de Madrid?
.
¿Es que lo govern Aragonès i Espanyol es poden salta a la torera, quan ells volen, la constitució que garanteix protecció per les llengües del territori?
¿Quina protecció es fer una divisió comarcal dintre de la Franja: Matarranya, Baix Cinca, La Llitera i la Ribagorça i deixa a molts pobles de parla catalana fora de les seves comarques naturals? Com es un exemple sagnant Aiguaviva o Maella entre molts altres . Per descomptat els criteris lingüístics van brillar per la seva absència. ¿O potser no i va ser deliberat?
Ningú ens ajudarà si no defensem nosaltres mateixos la nostra llengua. D’entrada tindríem que escollir regidors per als nostres ajuntaments que no menyspreïn la nostra llengua cridant-la “chapurreado”. Tenim que recupera l’orgull de se lo que som i parlar lo que parlem.
Molts diran “jo ja em sento orgullós de se aragonès i parlar chapurreau” Però saben que no es veritat, especialment els que com jo, hem tingut que sortir del nostres pobles per anar a buscar feina a un altre lloc. O algú pensa que es mostra d’orgull per la terra, totes aquestes mares que tornen de Saragossa a les festes i parlen al fills en castellà. O "penseu que per a mi es una satisfacció i un orgull quan un madrileny ens menyspreu di: “ a si.., allí se habla chapurreau..”. Os asseguro, i ho podeu preguntar a tots els han tingut que emigrar a Catalunya, que es una satisfacció escoltar “ah, ets de la franja, allí es parla un Català molt bonic.”
La feina que tenim pel davant per a que sobrevisqui la nostra llengua es immensa. No ens ajudarà ningú, però nosaltres som mol tossuts i ho aconseguirem. Lo primer que tenim que aconseguir que el govern Aragonès doni lo nom que correspon a la nostra llengua, aquest nom lo tenen que dir los lingüistes, no los polític ni els alcaldes del PP.