Manel Colmenero |
divendres, 29 d'agost de 2008 | 09:27h
la veritat es que he descobert el teu blog gairebé per casualitat. Però ha estat una descoberta d'estiu mes que interesant. Al Setembre vaig tenir l'oportunitat d'escapar-me a la provença i confeso que va ser tota una descoberta. De vegades em sorpren que haguem d'anar tant lluny quan tant a prop tenim un munt de racons per descobrir amb calma sense preses. Amb desplaçaments mes curts guanyariem temps per gaudir d'una descoberta mes comode i tranquila del territori... I com tu, penso que el territori s'ha de gaudir en tots els sentits.. provant tot el que es autòcton.. doncs molt possiblement no trobarem aquells productes facilment a casa nostra. Diuen que som el que mangem, si mangem el que ens dona el territori que visitem pasem a ser part d'aquest territori, es una forma d'integrarse a la cultura que ens acull, és el minim que podem fer per tots aquets que gaudim d'uns recursos de forma gratuita durant uns dies d'esbarjo.
Al Setembre vaig tenir l'oportunitat d'escapar-me a la provença i confeso que va ser tota una descoberta.
De vegades em sorpren que haguem d'anar tant lluny quan tant a prop tenim un munt de racons per descobrir amb calma sense preses.
Amb desplaçaments mes curts guanyariem temps per gaudir d'una descoberta mes comode i tranquila del territori...
I com tu, penso que el territori s'ha de gaudir en tots els sentits.. provant tot el que es autòcton.. doncs molt possiblement no trobarem aquells productes facilment a casa nostra.
Diuen que som el que mangem, si mangem el que ens dona el territori que visitem pasem a ser part d'aquest territori, es una forma d'integrarse a la cultura que ens acull, és el minim que podem fer per tots aquets que gaudim d'uns recursos de forma gratuita durant uns dies d'esbarjo.