Seria injust referir-me als exàmens de setembre sense el record nostàlgic de les meves primeres passes com a professor (eren, sobretot, classes particulars de matemàtiques, física i química). Aquelles classes estivals (encara conservo les dades d'alguns nois i noies: els meus primers alumnes!) a més de finançar-me les meves despeses van ser el meu primer contacte amb la docència, la meva "autoformació " inicial del que esdevindria poc després la meva activitat professional. Ara, després de vint anys ensenyant a secundària, tinc la meva opinió formada sobre els polèmics exàmens de setembre. De fet tot depèn de la concepció que es té sobre l'avaluació. Si creiem que l'avaluació és un procés continuat, que valora la progressió, el treball quotidià i la capacitat d'usar el coneixement, sembla evident que no n'hi ha prou amb un exàmen (al setembre, al juny o en qualsevol altre moment). Si, en canvi, es té una concepció de l'avaluació fonamentada en els coneixements que es poden valorar en un examen, aleshores té sentit la recuperació amb una o diverses proves escrites. En la meva opinió, a l'ensenyament obligatori l'avaluació ha de ser el procés que esmentava i per tant no tenen sentit els exàmens de recuperació. Deixant de banda la discussió sobre la igualtat d'oportunitats, el negoci extra que suposaria per a molts centres privats poder fer classes durant el juliol i l'agost, o si la restauració dels exàmens de setembre suposaria promoure o no la cultura de l'esforç (això de "l'esforç" potser mereix una secció única del blog) , la experiència que jo he viscut és que un percentatge molt alt dels nois i noies que no aprovaven al juny no es presentaven o no aprovaven al setembre. Una altra cosa seria parlar d'una prova escrita (o un conjunt) que tingués com a objectiu la promoció a una etapa no obligatòria (de 4t d'ESO a batxillerat o per accedir a cicles formatius)o l'entrada a la universitat (selectivitat) o l'assoliment d'una determinada etapa educativa. En aquest cas es poden justificar convocatòries extraordinàries (setembre, febrer o quan calgui) que donin noves oportunitats a promocionar.
De fet tot depèn de la concepció que es té sobre l'avaluació. Si creiem que l'avaluació és un procés continuat, que valora la progressió, el treball quotidià i la capacitat d'usar el coneixement, sembla evident que no n'hi ha prou amb un exàmen (al setembre, al juny o en qualsevol altre moment). Si, en canvi, es té una concepció de l'avaluació fonamentada en els coneixements que es poden valorar en un examen, aleshores té sentit la recuperació amb una o diverses proves escrites. En la meva opinió, a l'ensenyament obligatori l'avaluació ha de ser el procés que esmentava i per tant no tenen sentit els exàmens de recuperació. Deixant de banda la discussió sobre la igualtat d'oportunitats, el negoci extra que suposaria per a molts centres privats poder fer classes durant el juliol i l'agost, o si la restauració dels exàmens de setembre suposaria promoure o no la cultura de l'esforç (això de "l'esforç" potser mereix una secció única del blog) , la experiència que jo he viscut és que un percentatge molt alt dels nois i noies que no aprovaven al juny no es presentaven o no aprovaven al setembre.
Una altra cosa seria parlar d'una prova escrita (o un conjunt) que tingués com a objectiu la promoció a una etapa no obligatòria (de 4t d'ESO a batxillerat o per accedir a cicles formatius)o l'entrada a la universitat (selectivitat) o l'assoliment d'una determinada etapa educativa. En aquest cas es poden justificar convocatòries extraordinàries (setembre, febrer o quan calgui) que donin noves oportunitats a promocionar.