Finalment, després d'abandonar-lo en dos ocasions, he acabat el llibre de Pamuk Comence per una anècdota de diumenge, al mercat de Sant Antoni: davant de la parada habitual, un home pregunta al venedor per Estambul. Escolte la conversa, perquè l'interessat és al meu costat, per això li explique que una editorial valenciana, Bromera, publicarà el llibre el proper mes. Li comente que si entra al web de l'editorial podrà veure fins i tot la portada -en la línia habitual de la casa, coenta. L'home m'agraeix la informació, però paga 16 euros i s'emporta el llibre en castellà. Fem marxa arrere, fins al dimarts de la setmana passada: pel 33 s'emet un reportatge sobre el genocidi armeni, a l'hora de dinar. El seguisc durant uns minuts, encara que m'obliguen a canviar de canal davant de les imàtgens i els relats que s'expliquen. Ja tenim prou morts al telenotícies que només ens falta dinar amb assassinats en massa. Raonament al qual és difícil d'oposar-se mentres xarrupes la sopa i l'aparell et mostra muntons de cadàvers.
Dit açò, tornem a la novel·la. Pense que hi ha tres parts: la primera s'extén fins a la pàgina 50, la resta de la novel·la, que seria el desenvolupament, segueix fins a la 200 i a partir d'aquesta plana -no he fet un recompte exacte de les pàgines- s'acosta el final. Si m'ha agradat? En ocasions he estat a punt de llançar-la per la finestra, perquè em resultava insuportable. En la part central hi ha moments tediosos, amb una mançanca absoluta d'acció, de viatges absurds en autobús pel Turquia, però sense entendre molt bé el motiu, la novel·la pateix un daltabaix que la fa més entretinguda. En les darreres planes, el viatger, que segueix amunt i avall en autobús, s'acosta al territori dominat pel PKK i és tal volta quan de forma més clara acabes per comprendre el llibre. Pamuk destaca una vegada i una altra, el xoc entre la forma de vida tradicional i tot allò que arriba d'Occident. Les begudes, objectes i marques tradicionals turques, o bé desapareixen davant l'allau europeu, o canvien fins adaptar-se al prototipus occidental. La nova vida, des d'aquest punt de vista, significa la incorporació d'un jove al món dels adults, com també el relat de l'europeïtzació de Turquia i l'esfondrament del món tradicional.
