Aquest llibre és el número 14 de la col·lecció L’Esparver Clàssic de La Magrana. Copio la contracoberta: "Fedre va viure en temps d’August i Tiberi. El seu naixement sol situar-se entorn al 15 aC a Tràcia. Segons sembla havia estat esclau i posteriorment alliberat i la tradició el considera un llibert d’August. Va escriure 122 faules dins la línia d’Isop i així el gènere s’introduí a Roma".
Bé, justament rellegia aquestes faules en plena tempesta barcelonista i n’he trobat dues que s’escauen prou bé als esdeveniments, com si Fedre les hagués escrites pensant en Laporta. La primera, que no és una faula sinó una anècdota, il·lustra la dimissió dels vuit companys de Junta. La segona, sensacional, descriu molt bé tots aquests cagamandúrries -tertulians, opinadors, periodistes esportius- que aprofiten la feblesa actual del president per fer-se l’homenet.
Sòcrates als seus amics
El mot "amic" és molt comú, però la fidelitat és rara. Sòcrates s’havia fet construir una casa més aviat petita quan algú del poble, no sé qui, com ocorre sovint, es va exclamar: "¿Com és que un home com tu poses casa tan petita?", i Sòcrates li contestà: "Tant de bo la pogués omplir de veritables amics!".
Un lleó vell, un senglar, un brau i un ase
De qualsevol que perdi la dignitat que tenia, fins i tot els covards en faran befa en la seva desgràcia. Vet aquí que un lleó rendit per l’edat i esgotades les forces jeia gairebé fent el darrer alè, quan compareix un senglar barres obertes i amb una dentellada fa cabal una antiga ofensa. Just després, un brau travessa ferotge amb les banyes el lleó enemic, i un ase, en veure que tothom malmet la fera impunement, amb les potes li pega pel cap. Aleshores el lleó moribund li digué: "He suportat amb indignació que els forts em maltractessin, però haver-te de sofrir a tu, vergonya de la natura, és com morir dues vegades".
