emigdi |
literari |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 08:34h
Les ponències de la jornada d'avui dimarts del curs de la UETE-URV "La Renaixença camí del sud" ens traslladen a la història literària en majúscules de diferents indrets dels Països Catalans. La primera ponència em fa molt de goig impartir-la, ja que parlaré sobre el grup de "La Palmavera", un conjunt de poetes i lingüistes que varen propiciar l'aparició de la primera Renaixença a la ciutat de l'Alguer: Joan Pais, Joan Palomba, Antoni Ciuffo "Ramon Clavellet", Carmen Dore, Antoni Adami, etc. Tinc veritable passió pels membres d'aquest grup, que varen realitzar una tasca formidable envers la dignificació de la nostra llengua al país català de Sardenya durant la primera dècada del segle XX, i encara són una veritable referència literària avui dia. Posteriorment intervindrà l'amic Òscar Pérez. Natural d'Eslida (la Plana Baixa), resideix a Alaquàs (l'Horta). És llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de València i treballa com a tècnic de normalització lingüística a l'ajuntament de Sagunt (Camp de Morvedre). Les seues ponències tractaran sobre la Renaixença al País Valencià, un tema importantíssim per entendre la situació actual de la nostra llengua a les comarques del sud. Entre els autors que tractarà hi trobarem, óbviament, Teodor Llorente i Constantí Llombart, els dos grans escriptors de la renaixença valenciana. Un dels autors que ens interessa més difondre és Mn. Joaquim Garcia Girona. Va ser un grandíssim poeta de Benassal (Alt Maestrat), autor de Seidia (la gran epopeia de la renaixença valenciana), que va composar amb la intenció que les terres del Maestrat tinguessin el seu petit Canigó. PD. La foto correspon al I Congrés Internacional de la Llengua, esdeveniment cabdal d'aquests primers anys del segle XX, en el qual intervingueren els autors valencians esmentats i també els algueresos Joan Palomba i Antoni Ciuffo.
de la UETE-URV i no es publiquen les ponències. Està funcionant molt bé. És l'únic curs de literatura que s'ofereix enguany, demostra que les lletres no estan per a tirar coets a l'aire.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.