Avui fa quatre anys que escric en aquest bloc. Quatre anys de cita gairebé diària, amb l'exepció del repòs estiuenc [Vacances] —com aquesta setmaneta— i d'algun accident [Des de la clínica]. Durant aquests quatre anys que fa que em va engrescar a experimentar-hi l'Assumpció Maresma, m'han passat motes coses, i algunes molt importants. He escrit un llibre, Nació.cat [bloc], i he tingut un fill, en Marc, que m'acompanya ara a mentre escric aquestes línies i així el vaig distraient. En canvi, he badat i no he plantat cap arbre. Durant aquest temps, he canviat de feina [Nou repte professional] després de molts anys a la mateixa empresa, gairebé des que vaig començar en això del periodisme de proximitat. Malgrat els dubtes que em sorgeixen cíclicament [Puc pensar en veu alta?], tinc ganes de conservar aquest espai de llibertat i d'expressió personal. Tot va començar, com aquell qui no vol la cosa, el 19 de juliol de 2004, amb l'anotació Paco Ibáñez contra el gegant dels set mars. Era l'època del Fòrum, i ara del Fòrum ja ni ens enrecordem.
Una abraçada
Pensa en veu alta tan com vulguis, però conserva aquest espai.
Gràcies.
Doncs mira, quatre anys que et llegim. Que n'hi hagi molts més, Saül, amb el rigor i la clarividència a què ens tens acostumats.
Salut!