xcapdevila |
dilluns, 14 de juliol de 2008 | 21:01h
Ahir a Súria era Festa Major i el fet més novedós del programa d'aquest any era la presentació oficial de la colla castellera dels Salats de Súria. Que neixi una colla castellera és una notícia important, perquè això no és un fet habitual des d'inicis dels 90. Que neixi a una vila com Súria lluny de les comarques tradicionals i fins i tot de places castellers noves però ja arrelades, és un fet extraordinari. El color de la camisa -el rosat de la potassa de les mines que donen vida al poble- és llampant però elegat i el nom -Salats- simpàtic i optimista. L'entussiasme i l'alegria amb que ahir van omplir el Pla de la Font haurien de ser l'auguri d'una existència llarga plena de bons castells i d'una bona consolidació en la vida ciutadana de Súria.
El Roger Reguant i en Josep Perarnau estaven ahir exultants. Més al final de la diada, quan ben xops li trobaven una utilitat celebrativa a aquella font horrorosa que presideix la Plaça de Sant Joan surienca. A l'inici de la jornada hi havia més nervis i un programa incertde castells de sis. El primer, el tres de sis, va patir una mica en iniciar-se la descarregada potser perque la canalla era massa gran i es va fer un lio en sortir de l'aleta; però la defensada va ser ferma i això també va donar emoció al primer castell. El quatre de sis es va parar molt millor i els nanos demostraren ser valents i haver assajat força. La torre de cinc s'haurà d'esperar, perquè va haver-hi un lio d'ambulàncies (sort que no va caure cap castell!) i es va suspendre la tercera ronda. I el pilar de cinc que rumiaven pel final... tampoc. Van pensar que valia més no arriscar i acabar la festa en aquell clima d'alegria, compartit amb els Tirallongues de Manresa i els Minyons de Terrassa.
Un clima que ja havia començat el dia abans amb uns quants castellers de Manresa, de Terrassa i fins i tot de Valls, al ball de Festa Major on el Roger i els seus Salats eren el centre de totes les salutacions i els bons propòsits per l'endemà.
Em va agradar que comptessin amb mi per explicar a la nova afició surienca la diada de presentació oficial dels Salats. No sé ben bé si va ser una idea dels castellers, de la regidora de Cultura, del Josep Peramiquel, de l'alcalde o del noi dels micros. Però em va agradar posar un granet de sorra en la festa Major de Súria d'aquest any, i un granet tan especial. No només ser-hi amb el Quarts de Nou -que també- sinó ser-hi, com em deia algú "una mica com a fill o si més no com a nèt" d'aquesta vila minera que ja té una colla castellera.
Estimat: m'he mirat la teva foto i he vist que no hi ha ningú que t'estigui mirant. Vols dir que t'escoltaven? Què potser els vas explicar tot el teu viatge xilè? Fins i tot hi ha un menut (o menuda que diuen els políticament correctes) que es posa les mans a la cara com si haguessis dit algun disbarat gros...
xcapdevila |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 09:18h
Doncs sí. La resta de la plaça (entre 15 i 150.000 persones, segons les fonts) estava mirant-me i nodrint-se de la meva sapiència castellera. La canalla ja se sap estava per altres coses. De Xile no els vaig dir res, perquè ja és prou "exportació" i prou "teràpia social" intentar fer una colla castellera a Súria.
I tu que fots fotent-li el "güifi" al del restaurant del costat? Que a la Península se sap tot i encara provocarem una guerra diplomàtica (o colonial).
Com tinc els nebodets? I la seva mama? Depre pre-quarentena... o ni això?
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
amunt jefe!
La propera fes-me una mica de photoshop.
;-)
I tu que fots fotent-li el "güifi" al del restaurant del costat? Que a la Península se sap tot i encara provocarem una guerra diplomàtica (o colonial).
Com tinc els nebodets? I la seva mama? Depre pre-quarentena... o ni això?
Petons guapos.