Les dues reunions de fa uns dies, sí, senyora, han marcat un abans i un després en la vida de la plataforma unitària independentista (...)
Una, adaptar els estatuts vells i irreals a la nova situació de creixement i extensió del projecte. Dues, començar a debatre el posicionament ideològic, polític i programàtic, de les CUP. I tres, decidir si concórrer a alguns comicis més a banda del municipal.
Simple i tangible sentit comú aplicat a una situació mutant. On totes les forces representades al parlament catalunyès es declaren, i combreguen, de grat o per força, amb l’ideari lliberal del capitalisme d’ara, i en pro d’un model i una pràctica que és l’estat de les autonomies.
Ni el no puc i no vull de CDC, eternament lligat al peix al cove i obeint les ordres dels sectors econòmics a qui representa, ni una ERC que centra la seva praxi en la defensa de les posicions de govern i de crossa del PSOE català, poden i donar opcions de canvi real, en termes socials i nacionals, al nostre país. Tampoc no pot pas fer-ho ICV-EUiA, esdevinguda cirereta del pastís i soci còmode i subsidiari dels socialistes.
Cal, doncs, una nova alternativa, a casa nostra: antiliberal, d’esquerres, independentista. Que no digui ni facis bestieses i que tiri endavant.
Alegrem-nos, les CUP han començat a canviar, fet i fet, altres CUP són necessàries i possibles.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
WM.cat