albinyana |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 00:29h
En despertar-me aquest matí he mogut les espatles: tot anava bé. Tot estava al seu lloc i no hi havia molèsties. Però el dubte estava justificat.
Diumenge a la nit baixàvem per la carretera (oficialment dita avinguda de Jaume I) cap al sopar reglamentari dels diumenges. En una de les meues passes volanderes, quan tot el pes del cos descansa sobe el taló del peu esquerre, el tacó entrà en contacte amb un petit objecte esmunyedís. El meu propi impuls donà empenta a l'esvaró, i allà va anar la cosa. És un dels bacs més mal d'administrar: ràpid, de tos. No hi ha manera d'esmorteir-lo. Es tracta, i ja fas prou, d'evitar que el cap faça malbé l'asfalt i de fer que els músculs de l'esquena aguanten el colp.
La jassinà va ser considerable. Fins i tot em va semblar sentir que algun testimoni (des de prou més avall del lloc de l'incident) s'exclamava per la trompada. No em vaig fer mal, per sort. En alçar-me només tenia un repeló al colze esquerre, i la sensació que l'endemà me'n ressentiria. Per això aquest matí he provat com anaven les espatles.
Anaven bé, però fa ja una estona que em note que potser encara acabaré ressentit del mal pas. Demà vorem.
Diumenge a la nit baixàvem per la carretera (oficialment dita avinguda de Jaume I) cap al sopar reglamentari dels diumenges. En una de les meues passes volanderes, quan tot el pes del cos descansa sobe el taló del peu esquerre, el tacó entrà en contacte amb un petit objecte esmunyedís. El meu propi impuls donà empenta a l'esvaró, i allà va anar la cosa. És un dels bacs més mal d'administrar: ràpid, de tos. No hi ha manera d'esmorteir-lo. Es tracta, i ja fas prou, d'evitar que el cap faça malbé l'asfalt i de fer que els músculs de l'esquena aguanten el colp.
La jassinà va ser considerable. Fins i tot em va semblar sentir que algun testimoni (des de prou més avall del lloc de l'incident) s'exclamava per la trompada. No em vaig fer mal, per sort. En alçar-me només tenia un repeló al colze esquerre, i la sensació que l'endemà me'n ressentiria. Per això aquest matí he provat com anaven les espatles.
Anaven bé, però fa ja una estona que em note que potser encara acabaré ressentit del mal pas. Demà vorem.
Va de camí un dolç petò que t'alivie eixa esquena dolorida.
Quina troupe que estem fets, parodiant aquella sèrie (Missió impossible): aquesta troupe s'autodestruïrà en breus segons !
Ens fas patir Pep. Cuida't, xe !