Paul Muni, ja convertit en un fugitiu desesperat, es troba amb la seva nòvia (Glenda Farrell) en un descampat. És de nit, se senten sorolls i Muni li diu adéu per sempre. Ella, a l’últim moment, li pregunta de què viu. Muni desapareix en la foscor i només sentim la seva veu crispada: "I steal" (robo). Aquest és l’apoteòsic final d’una pel.lícula inoblidable. Muni és un excombatent de la Primera Guerra Mundial, no vol treballar a la fàbrica del poble, vol construir coses. Però no hi ha feina i recorre el país com un vagabund. El condemnen a deu anys per ser còmplice involuntari d’un robatori a un bar ("Per un bistec", es podria titular el film). La brutalitat de la penitenciaria és esfereïdora: cadenes, càstigs corporals, menjar repugnant. S’escapa, fuig cap a Chicago, troba feina i es converteix en enginyer. Però la seva dona el traeix i el denuncia (Muni s’hi havia casat sota amenaces). La policia el deté i Muni, per aconseguir el perdó, torna a la penitenciaria del sud amb la promesa d’estar-hi només 90 dies. L’estat incompleix la promesa. Muni, ja trencat per dins, torna a escapar-se i es converteix definitivament en un fugitiu. Brillant direcció de LeRoy, gran producció de la Warner, i una continguda i vibrant interpretació de Paul Muni. Excel.lent.
(Tota la conversa final la podeu trobar, en anglès, al bloc de cinema negre de Joan M.)
És també una pel·lícula sobre un fugitiu que intenta escapar-se del sistema, del seu destí... com més tard ho faran els protagonistes de You Only Live Once (Lang), They Live By Night (Ray), Gun Crazy (Lewis)...