josepselva |
dimecres, 16 de juliol de 2008 | 23:30h
El fòtil de Jobssedueix als mitòmans i concita als iconoclastes (com el que subscriu) No és el fòtil en sí,
sinó el sex-appeal amb que l’han untat allò queactua com a catalitzador d’aquestes reaccions. Avui dia qui no te un
IPod no és ningú, tenir un producte Appel és inAppelable, és “in” i “cool”,
tota la gent guapa en te i qui és el guapo que no vol ser guapo?
En les infinites dicotomies possible per
dividir-nos hem d’acceptar el nostre lloc encara que sigui sense situar-nos-hi,
i el meu lloc no és anar a fer cues. De manera que, encara que l’Iphone pugui
ser un bon producte ja m’han perdut com a client degut a l’estratègiade marketing que ens ven el desig abans que
la utilitat i a sobre, per mes INRI, posa a Telefònica a la taquilla d'expedició de bitllets cap al somni americà de Cupertino. Precisament araque estic en procés de divorci de la millor
Compañía Nacional de Telèfonos de Espanya.
Desprès d’anys de fidelitat obligada i casament
arreglat i tutelat, envio Telefònica a prendre vent i a vendre IPhones als qui
sedueixi al preu de dos anys d’esclavatge ifacturada seca. Sarna con gusto
no pica, que diuen els veïns.
La mitomania és un fenomen que s’estén com la borra
a les golfes i pinta de grisor el criteri propi si mai aquest ha tingut un lloc
per seure al hemisferi cerebral corresponent. Passa amb tot, qui havia sentit a
parlar de Tom Waits fa una setmana?. Doncs quan torni -que tornarà- en la
propera gira, el Sant Jordi pot quedar petit. Perquè? Perquè mes d’un tremolarà
si no pot dir “quina canya el concert de
Tom Waits, jo hi vaig anar, naturalment” i es quedarà amb la mateixa cara
d’imbècil que una persona de gust educat davant un Tàpies.
Tenim un mon que funciona així -i torno a citar els
veïns: “Dónde va Vicente?, donde va la
gente-. No m’explico aquestes carallotades col·lectives en que l’objecte
no és el subjecte d’utilitat sinó de culte. L’exegesi d’aquest fenomen mereix
un curs sencerd’interpretació Bíblica.
En el fenòmen mediàtic del IPhone no hi te res a veure la
utilitat, ni la ergonomia, ni la “interfície amiga”, ni altres bondats
intrínseques del producte, només hi te a veure el pertànyer al club dels
Iphonistes -él millor club del mon desprès del Barça- i el sentiment col·lectiu
de pertinença que fa forts als dèbils i
catapulta als “matats” a presumir de directors de fitxatges d’en Pep Guardiola.
Potser guanyaran autoestima però l’escletxa cerebral no pararà de créixer.
No tinc res contra Apple, ben al contrari, el meu
primer ordinador va ser un Mac SE, amb una RAM que no arribava ni a pom i tan
desmemoriat que ni tan sols tenia disc dur i demanava un disc-jockey (ara DJ)
per anar alimentant la seva doble disquetera de 3 1/2”. Em va costar caríssim
(mig quilo) però comparat amb la tartrana del MSDOS i les seves jeroglífiques
combinacions de tecles, treballar amb icones era un plaer. Érem molt pocs els
de can Mac i ens tenien per xiflats per allò d'usar pictogrames.
Potser aleshores l’Steve Jobs sabia mes d’informàtica que de marketing però
ara em temo que es a l’inrevès-
I ens ven la moto,vull dir l’IPhone, l’Ipod, l’Ebook.
Amb la gràcia d’un gitano pardalero.
Bona compra Iphonistes, jo em quedo amb l’HTC, que
no li va al darrera (excepte amb la propaganda).
A casa vam començar amb un Mac dels petits, el primer, el de la caixeta, sempre amb lers icones. Hem anat passant de model a model i sempre hem estat, i estem contentissims. Jo encara m'entenc amb un model antic i vell ! Ténen més experiència ! No vaig haver d'anar mai a cap 'academia' per aprendre i sempre he pogut fer feina a casa i passar els treballs al PC del despatx quan calia. Ni sóc yuppie, ni sóc guapa, ni sóc dissenyadora, ni sóc mitomaníaca, i sí que estic cansada, fa anys i panys, que tots els que tenim o treballem amb Mac o un iPod, dona igual, ens posin en el mateix sac. Tinc les eines que em fan falta; mòbil el vaig tenir l'any passat per primera vegada; no compraré l'iPhone perque no em feria servei, però entenc que és una gran eina. Sí que em van regalar un iPod on tinc l'agenda, les fotos i la música preferida, i quan vaig a Oô el conecto a uns altaveus i ja està.
No vaig anar a veure en Tom Waits, però també fa anys que escolto les seves cançons i m'agrada, però bé ... m'hagués agradat ser-hi ...
Bé, 'gitano pardalero' del taulell de l'Osser, a mí totes aquestes collonades que fan amb el marketing se'm refot; tant el Mac com l'iPod m'han donat, em donen i em donaran moltes alegríes.
josepselva |
dijous, 17 de juliol de 2008 | 09:15h
"La culpa és negra" com deia ma mare. Qui te la culpa que unes bones eines ens empatxin és aquest tipus de marketing que ens vol fer creure que no podrem viure sense allò que ens publicita, sumat a l'inèrcia de gregarisme que conservem als gens. A casa els PC's van entrar tard i per qúestió de l'incompatibilitat del software dels Macs. Els primers Macs eren mes autèntics, els d'ara PCejen, si be la diferencia encara és substancial. Entre PC-windows i Appel-OS o Tiger, no hi ha color. Vaig regalar un Ipod al meu fill, no hi estic en contra,ni de l'Iphone, però no m'agrada que em diguin que m'ha d'agradar. En Tom Waits no el coneixia (podria cantar Hello Dolly al costat de la Streisand) i el trosset que en vaig veure em va semblar digne de posar-hi interès, però passa amb ell o altres el mateix fenòmen del que he parlat. No et sentis culpable, guapa. Una abraçada.
A mí tampoc m'agrada que em diguin el que m'ha d'agradar ........ Prefereixo a Louis Armstrong cantar al costat de la Streisand el 'Hello Dolly' ... no hi ha color !
Bon dia i salut !
No vaig anar a veure en Tom Waits, però també fa anys que escolto les seves cançons i m'agrada, però bé ... m'hagués agradat ser-hi ...
Bé, 'gitano pardalero' del taulell de l'Osser, a mí totes aquestes collonades que fan amb el marketing se'm refot; tant el Mac com l'iPod m'han donat, em donen i em donaran moltes alegríes.
A casa els PC's van entrar tard i per qúestió de l'incompatibilitat del software dels Macs. Els primers Macs eren mes autèntics, els d'ara PCejen, si be la diferencia encara és substancial. Entre PC-windows i Appel-OS o Tiger, no hi ha color. Vaig regalar un Ipod al meu fill, no hi estic en contra,ni de l'Iphone, però no m'agrada que em diguin que m'ha d'agradar.
En Tom Waits no el coneixia (podria cantar Hello Dolly al costat de la Streisand) i el trosset que en vaig veure em va semblar digne de posar-hi interès, però passa amb ell o altres el mateix fenòmen del que he parlat.
No et sentis culpable, guapa.
Una abraçada.
Bon dia i salut !