
Explica Rossend Arqués en un article els motius pels quals Josep Pla va escriure tan poc sobre Roma i perquè no li agradava molt la ciutat. Resumint molt, els tres motius fonamentals, en paraules del mateix Pla, eren el clima, el barroc i els capellans (això ho va dir quan era anticlerical). Sobre el barroc i els capellans estic completament d'acord. Sobre el clima cal dir que el primer viatge de Pla a Roma va ser en ple estiu, el 1922, i la seua primera impressió no va ser bona:
"Roma, que a l’hivern és una ciutat plena de color, de qualitats saboroses i fines, esdevé a l’estiu, durant el dia, una explosió de llum blanca agrisada d’una monotonia i d’una implacabilitat aclaparadores. La llum sembla xuclar el color de les venerables pedres, que es cobreixen d’una crosta lumínica de qualitat de sorra fina. És una llum trista, enlluernadora, explosiva, que la seva mateixa blancor malenconitza. El cel —fins i tot els dies de vent del sud— és d’un blau evaporat, esvaït, d’un blau que mor en un blanc incandescent. La soledat, la buidor del cel, és constant: tot intent de nuvolositat queda absorbit en la immensa volta blanca, guspirejant de metàl·liques puntes de llum, com un formigueig de lluïssor de mica."
És cert que a Roma pot fer molta calor i molta xafogor, i és molt cert que els colors de la ciutat desapareixen a l'estiu, com aixafats per la calor. Sort que tots sabem que a finals d'estiu tornen tots i comença l'espectacle de la tardor.





Pel què fa a Roma a l'estiu, he de dir que la primera vagada que hi vaig venir era finals de juliol i feia una calor impressionant, però en guardo un record tant bonic, que quan hi he tornat a l'hivern fins i tot m'ha semblat una ciutat diferent.
Com deien per aqui, contra la calor un bon bany a la platja és el millor antídot.
Bona tornada al caos (tot i que als grecs deixe'ls anar).
Sigui com sigui, ja li ho he perdonat. Si jo no perdonava en Pla, tant com m'agrada, no tindria salvament ni adob ni compostura, és segur
L'hauria treta tot d'una si m'ho haguessis demanat. Gràcies per no fer-ho. És una foto que m'encanta. Pareix Cala Murta de Formentor, no sé si t'ho havia dit. Només que Cala Murta, amb aquests mateixos còdols, té una verdor com més ... mediterrània!