Llegint la premsa, el cap roda i la mà comença a tremolar a la recerca d'un llapis per prendre notes, per traduïr els impulsos rebuts en paraules obertes: Manifestos, notes de tall i balancejos fiscals són els llocs on apunta el dit del moribund.
Es basa en la legalitat de la qüestió (4 llengües oficials)
Es basa en la realitat de la qüestió (més de 200 llengües al carrer)
Sorgeix d’un grup d’intel·lectuals
Sorgeix de la societat civil
Centrat en igualar la diversitat
Centrat en aprofitar la diversitat
...
...
Voleu jugar al joc? Seguim cercant diferències? Seguim mostrant el tarannà del català? O ens entestem en criticara qui fa l'esforç de parlar català i ens alineem amb la intransigència aliena?
2.- incongruències de qui vol ser metge Per estudiar medecina aquí, has de ser un estudiant modèlic i tenir una nota molt alta en cultura general (aquella que se suposa que et dóna l'educació secundària), però, ai làs!, resulta que ens falten facultatius i que els hem d’anar a cercar lluny del jovent més nostrat!
Res a dir sobre aquesta qüestió, més enllà de la incongruència manifesta que suposa carregar-se al 75% de joves que mostren interès i és ben possible que vocació, per a exercir aquesta sana professió.
3.- arran de les balances fiscals No per nou, cal deixar de dir-ho: els llocs més oberts i diversos són els més rics, també en diners; els llocs més tancats i neofeudals són els més pobres, també en diners.
I, aquí, en lloc de fer-los espavilar, d’obrir-los, de fer-los més plurals, ens entestem en posar llast als països diversos per negar amb la morfina del capital a qui no es desenvolupa com cal.
Vès que la riquesa dels uns no vingui del plurilingüisme real de la seva gent!
