Per edat mai vaig sentir al Cuní al Matí de Catalunya Ràdio. Quan va començar en Bassas tenia 18 anys. Aleshores no havia Internet i els podscast, per la qual cosa no podia sentir El Matí.
Quan vaig començar la carrera (19 anys) em va tocar classes de tarda, per la qual cosa vaig començar a sentir assíduament al Bassas. Al tren no fallava mai, al gimnàs, a la biblioteca si havia fer tasques mecànicas, al laboratori mentre mirava al microscopi... Després al cotxe a la retenció diària de la ronda, i durant els llargs protocols d'anàlisi geoquímica. I finalment els podcast. Pel Matí em vaig comprar l'iPod, per a poder seguir-lo i sentir-lo cada dia. Estic subscrit a la Tertúlia, El destacat del dia, Lecturàlia, el Reportatge setmanal i algun espai més.
Recordo moment memorables. Com quan estava a l'Abacus de la UAB amb el walkman i vaig començar a riure sense para mentre tothom em mirava. Estava escoltant la secció de l'Estapé i l'Ureta, que no em perdia mai i una de les millors de la història de la ràdio nacional, i l'Estapé esplicava com havia hagut d'anar al Liceu per imperatiu de la seva dona, a sentir el cant dels cignes, i que si es pensava que anaven a matar l'animal i no sé-què.
La tertúlia del dimarts, amb en Foix, Sanuy i Portabella ha estat la millor tertúlia de la ràdio nacional. Un moment de tranquil·litat radiofònica. O el pique Sala i Martin/Joan Olivé, que feia patir. O els magnífics col·laboradors que ha tingut sempre.
Però el més important d'en Bassas és la veu. O sóc jo, molt sensible a les veus (especialment les femenines), tant en el to, com en la dicció, com en el ritme. Si d'altres presentadors et posen dels nervis només sentir-los, en Bassas aportava tranquil·litat i positivisme.
Evidentment que té els seu defectes, com tothom. I que no ha fet coses bé, i que alguns haguessim preferit més sensibilitat en determinades coses.
Esperem que sigui només un fins ara. Crec fermament que Catalunya necessita una o més cadenes de ràdio privades potents. RAC1 ho està aconseguint, tot i que és trist que sigui una empresa d'un Grande de España. En Bassas és sector El Periódico, però tant de bo acabés a RAC1 si allà pot fer el seu programa, com el Clapés.
Antoni, descansa i pensa, però no et pensis que la teva audiència vol que et retiris. Et volem renovat ben aviat.
PD: Només amb el que s'ha fet i s'està fent a la Corpo (neteja socialista), n'hi ha prou per a demanar un canvi de govern a Cataluya. A ERC se li hauria de caure la cara de vergonya: no és això el que esperem d'ERC.
Però el més important d'en Bassas és la veu. O sóc jo, molt sensible a les veus (especialment les femenines), tant en el to, com en la dicció, com en el ritme. Si d'altres presentadors et posen dels nervis només sentir-los, en Bassas aportava tranquil·litat i positivisme.
Evidentment que té els seu defectes, com tothom. I que no ha fet coses bé, i que alguns haguessim preferit més sensibilitat en determinades coses.
Esperem que sigui només un fins ara. Crec fermament que Catalunya necessita una o més cadenes de ràdio privades potents. RAC1 ho està aconseguint, tot i que és trist que sigui una empresa d'un Grande de España. En Bassas és sector El Periódico, però tant de bo acabés a RAC1 si allà pot fer el seu programa, com el Clapés.
Antoni, descansa i pensa, però no et pensis que la teva audiència vol que et retiris. Et volem renovat ben aviat.
PD: Només amb el que s'ha fet i s'està fent a la Corpo (neteja socialista), n'hi ha prou per a demanar un canvi de govern a Cataluya. A ERC se li hauria de caure la cara de vergonya: no és això el que esperem d'ERC.
Avui,estic emprenyat, molt emprenyat, he escoltat el comiat d'en Basses, no ho avia fet mai, he parat el cotxe, i l'escoltat molt atentament, volia sentir en Basses, m'he emocionat, em sentia molt emprenyat i confús, sabeu, no m'agrada el caire que prenen les coses, cada cop que hi ha alguna cosa que funciona sempre hi ha el gracios de torn per espatllar-lo.
Ara be cada cop en dono mes compta que estem aborregats que collons ens passa, digeu que collons ens passa, perque no dona explicacions les persones que ha pres aquesta desissió, que collons ens passa tot s'hi val eh¡¡¡¡ estic cada cop mes emprenyat ja no per aquest politics que cada cop em sento menys representat, no s'ha sentit cap veu som uns xais, no es just, no es just, potser que comencem a posar-nos les piles oi?. Antoni, avui, amb 43 anys m'has fet parar el cotxe i m'has fet reflexionar.
Per acabar, un cop et anava amb la meva dona i els meus dos fills per Besalú, et vaig veure, anaves amb la teva familia, no vaig voler molestarte en dir-te res, ara Toni si que et puc dir el que sento ara mateix estic molt emprenyat.
Toni n'estic molt orgullos de poder-te haver vist i escoltar-te.
Gràcies
Jordi
Ah, i només una puntualització. Sí, la tertúlia dels dimarts era sempre molt bona però la millor tertúlia de la ràdio nacional va ser sens dubte les dels divendres de l'Orquestra: Jordi Vendrell, Modest Prats, Vidal Vidal i en Murgades. Ara ja fa anys però era la millor, i ja veus com va acabar ...