Aquest
poble m’és doblement grat. En primer lloc, perquè hi tinc família (uns cosins
germans i els seus fills, d’un dels quals sóc padrí de bateig) i en segon lloc,
perquè en aquest poble vaig descobrir i viure les festes de Moros i Cristians fa
uns quanta anys.
Beneixama
es troba situat al marge dret del riu Vinalopó, entre la serra de
Als
seus orígens era una alqueria musulmana, pertanyent al terme de Biar. En 1245
fou integrada a
Beneixama
sempre estigué habitada per cristians vells, en 1341 el bisbe de València
Raimon Gastón li concedí capella i pica baptismal. En l’arranjament parroquial
de 1574 se li donà com a anex a Biar, però dos anys després se li concedí l’autonomia.
En 1777 l’Arquebisbe Francesc Fabián i Fuero la constituí en parròquia independent
i en 1795, amb uns 350 habitants, el rei Carles IV li concedí la independència
administrativa. L’església no era més que una ermita dedicada a Sant Joan
Baptista, en 1817 es col.locà la primera pedra de l’actual temple que s’inaugurà
el 9 de novembre de 1841, va dirigir les obres l’arquitecte i religiós franciscà
Vicent Cuenca Pardo. El fill il.lustre d’aquesta població, Miquel Payà i Rico,
que arribà a ser bisbe de Conca, Arquebisbe de Santiago de Compostel.la i
Cardenal-Arquebisbe de Toledo, essent capellà de la seua parròquia natal donà
tots els impulsos necessaris per tal de dur les obres a la seua fi. L’esmentat
temple és espaiós, d’estil compost, amb dues torres simètriques a la façana i
esvelta cúpula central, tres naus i creuer. La patrona és
PD: Done les gràcies a ALlCh, del fullet ALELUYA.
