Avui a les cinc del matí, m'he aixecat amb un mal de panxa terrible. Total, que encara em moc entre llit i sofà. Com que no em puc concentrar massa i la introducció a "Les Paraules són punys" ho necessita, he anat mirant i remirant llibres que corren per casa. Primer, he fet cap a "El preu de ser catalans", en edició de La Butxaca, un bon llibre d'assaig sobre la realitat cultural del Principat, amb alguns afegits de la resta dels Països Catalans.
L'altra lectura ha estat molt més inspiradora, almenys avui. Fa mesos que vaig comprar-me "Converses amb Hannah Arend", publicat a Lleonard Muntaner Editors, un libre traduït per Ramon Ferré a cura d'Adelbert Reif. Ja sabia que m'agradaria però l'efecte sobre el mal de panxa, tot i no fer-lo desaparèixer, ha estat espectacular. Les entrevistes, diverses en temps i en temes, amb la filòsofa i política alemanys, jueva i humanista, m'han fet llegir i rellegir molts paràgrafs i m'han obert un espai dins del cap reservat a la seva obra, que fins ara només coneixia de llegir-ne crítiques i fragments.
