Hem tornat a Cardona (calia rescatar la nostra filla de les emocions d'una setmana de colònies a La Carral) i ens hem aturat un moment a visitar el seu imponent castell, ara convertit en un parador de Turisme. Ja hi haviem estat, però l'altre dia vaig llegir-me l'interessant Guia dels escenaris de la guerra del Francès a Catalunya, que ha editat la Generalitat i ha repartit la revista Sàpiens amb el seu darrer número. Està molt ben feta, és amena, i alterna la història de la guerra amb la descripció dels principals escenaris bèl·lics, des del castell de Sant Ferran de Figueres fins al de la Suda de Tortosa, passant pel Bruc, Montserrat, Montjuïc i Girona, entre d'altres llocs. Em va semblar molt interessant el que explicava del castell de Cardona i del seu paper com a bastió de la Catalunya central en la guerra de principis del segle XIX. Per això, avui hi he volgut tornar a pujar. I, com fa vuit anys, m'ha tornat a impressionar, tant la majestuositat de les seves muralles com la bellesa del seus patis interiors (foto). (N'hi ha més)
I també la vista de 360 graus que es pot contemplar des de dalt de tot de la torre circular coneguda com la torre de la Minyona, del segle XI (foto en l'arxiu adjunt). Segons la guia que us esmentava abans, des del castell de Cardona es va iniciar la batalla de Sant Quintí, que va ser una de les derrotes més abultades de l'exèrcit francès a Catalunya, després d'una lluita ferotge que va durar tot un dia, i en la qual les guerrilles catalanes van encerclar els francesos i van calar foc als boscos de Planès, fins al santuari del Miracle, ja a mig camí de Solsona. Mirant la tranquil·litat dels voltants de Cardona, intentava aquest matí imaginar-me aquella batalla de l'any 1810, aviat farà 200 anys, i sentia una mena d'esgarrifança interior inexplicable. Per cert, la guia, que venia encartada amb el darrer número de Sàpiens, està editada pel departament d'Innovació, Universitats i Empresa (Josep Huguet) i no pas pel de Cultura i Mitjans de Comunicació (Joan Manuel Tresserras), com semblaria més lògic, però no tinc ni idea del perquè. Huguet signa la presentació, però no diu res d'aquestes raons, més enllà de dir que espera que la guia "us permeti entre una mica més el nostre país i la nostra història". Espero que això no vulgui dir que dos departaments del govern català, tots dos de l'òrbita d'ERC, competeixen a veure qui demostra més pedigrí de divulgació històrica i voluntat de fer país.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Hem tornat a Cardona (calia rescatar la nostra filla de les emocions d'una setmana de colònies a La Carral) i ens hem aturat un moment a visitar el seu imponent castell, ara convertit en un parador de Turisme. Ja hi haviem estat, però l'altre dia vaig llegir-me l'interessant Guia dels escenaris de la guerra del Francès a Catalunya, que ha editat la Generalitat i ha repartit la revista Sàpiens amb el seu darrer número. Està molt ben feta, és amena, i alterna la història de la guerra amb la descripció dels principals escenaris bèl·lics, des del castell de Sant Ferran de Figueres fins al de la Suda de Tortosa, passant pel Bruc, Montserrat, Montjuïc i Girona, entre d'altres llocs. Em va semblar molt interessant el que explicava del castell de Cardona i del seu paper com a bastió de la Catalunya central en la guerra de principis del segle XIX. Per això, avui hi he volgut tornar a pujar. I, com fa vuit anys, m'ha tornat a impressionar, tant la majestuositat de les seves muralles com la bellesa del seus patis interiors (foto).
