Aquest matí s'ha celebrat a Berga (El Berguedà) el tradicional Aplec catalanista del Pi les Tres Branques. He sentit nostàlgia quan he vist les imatges per la televisió, ja que hi solia assistir molt assíduament en moltes ocasions quan era molt més jove i militava activament a l'independentisme extraparlamentari. Hi anava amb companys de Campredó, Roquetes, l'Aldea i Tortosa, sovint amb cotxes vells dels pares respectius que ens feien pensar que potser ni tan sols arribaríem! Per a nosaltres era una festa agafar el cotxe i recórrer mitja Catalunya per a acampar el dissabte a la nit al Pla de Capllong a Berga. Allí ens trobàvem un ambient de festa i reivindicació: Festa sí, lluita també!!! Alló coneixíem joves d'arreu de les comarques catalanes i intercanviàvem informació i il·lusions. El Pi de les Tres Branques és un símbol de la unitat dels territoris del nostre domini lingüístic. Les tres branques simbolitzen Catalunya, el País Valencià i les Illes, les quals surten del tronc comú d'aquest pi monumental que el porta a ser un emblema de la unitat dels Països Catalans. Al seu redós s'hi han celebrat trobades independentistes des de principis del segle XX. Ara fa uns 50 anys que es va cremar, però la seua simbologia continua ben viva. Li han cantat fervorosament grans poetes com Verdaguer i Guimerà (no puc amagar mai la meua vena romàntica) i l'han visitat milers i milers de joves amb l'anhel posat en la independència de la nació catalana, de les Corberes al Segura i del Cinca "amb la barca del temps, amb el vent de llevant" a l'Alguer. En l'edició d'enguany s'ha commemorat el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I.
HIMNE A LA NOSTRA PARLA (Àngel Guimerà) Catalunya i València, Mallorca i Rosselló, les branques són d'un arbre que al món no té parió.
Són d'una pàtria sola des de la creació. La nostra parla és una i és un nostre braó.
Tenim un mar que és nostre que el mar ningú ens el pren, La terra, quina toia, avui i eternament!
El sol ens besa l'ànima i ens fa la sang bullent. Primer surt per nosaltres, després se'n va a ponent.
Nobles i grans com fórem els món ens hi veurà. Volem records d'enrera, més endavant marxar.
On són les races lliures la nostra hi anirà i al poble que badalli, el nostre esclafarà.
Germans de Catalunya, germans del Rosselló, de València i Mallorca, som terra de saó.
Un temps amb sang regada, demà, no ho sabem, no! Cridem en nostra parla: Visca nostra nació!
pos es per dir que aquest poeta es un gran dramaturg i es fica a la pell dels demes i aquest poema m'ha arrivat al fons del cor perqué és precios i que aquesta simbologia es molt bona salut pasat pel meu i fika algn comentari dew!! fins un altra
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
salut pasat pel meu i fika algn comentari dew!! fins un altra
salut
Emocionant !
El poema aquest, que hi has desat, rodava per València als anys 70 i 80 a bastament; i de quina manera !
Una abraçada Emigdi.
PS: Posa la gallina de pell, que diria aquell !
Guimerà és tan bo, que semblava -i mereixeria- ser de les Terres de l'Ebre. ;-)
Salut des de Campredó que estem en festa major