Hi ha moltes empreses que ofereixen els seus serveis o els seus productes mitjançant trucades telefòniques. És una forma com una altra de vendre, com anar trucant a la porta de cada casa. La diferència és que comprant llistats a telefònica d'usuaris que reuneixin unes determinades característiques es poden assegurar que les trucades tindran més possibilitats d'èxit. Telefònica també ho fa i, de tant en tant, truca als seus abonats per oferir-los-en nous serveis. L'avantatja que té Telefònica és que, com a propietària de les dades, no ha de comprar els llistats. El problema és que el personal encarregat de trucar als possibles clients a vegades no tenen les condicions bàsiques de tracte que serien desitjables.
Tots sabem que la feina de vendre és pesada i es fa pesada sobre tot pel que ha d'aguantar els arguments més o menys convincents del venedor, però el que no pot ser és que no et puguis desempallegar del venedor i que, quan ho aconsegueixes, a sobre hagis d'aguantar la seva mala educació.
Fa pocs dies em varen trucar de telefònica. Era una noia amb fort accent sud-americà que en tot moment es va dirigir a mi en castellà, menys per pronunciar el meu nom, Albert, que ho feia com si fos anglès; el cognom ja no sé en quin idioma ho pronunciava, perquè ni era castellà ni anglès ni res, sort que només ho va pronunciar una vegada. És curiós com les persones de parla castellana, quan veuen un nom escrit en un idioma que no és el castellà, immediatament ho pronuncien en anglès, és com si només existissin dos idiomes al món, el castellà i l'anglès. I si jo fos francès? Algun dia s'hauria de fer alguna mena de missatge publicitari on s'expliqués que, al món, existeixen altres idiomes. Encara que no sé si serviria d'alguna cosa amb mentalitats tant tancades.
Bé, no perdem la història de vista. La noia només parlava castellà i jo ja vaig veure que seria inútil començar un diàleg reivindicatiu, per tant vaig seguir-li la corrent en aquest idioma que els catalans també coneixem. Es tractava d'una "oferta" que feia Telefònica a tots els abonats al "Duo" (trucades a tot l'estat més Adsl) per passar-se al "Trio" (el mateix d'abans més "Imagenio"). Jo no tinc temps de veure massa programes de televisió i amb TV3 i C33 ja en tinc de sobres, malgrat que algun dia, si no fan res que m'agradi per aquests dos canals faci zàpping per la resta de canals espanyols. Per tant, l'Imagenio ni tindria temps de veure'l.
Quan la noia em va haver explicat l'oferta, gairebé 70 Euros al mes, li vaig dir educadament que no m'interessava. La noia no es va donar per vençuda i va fer la pregunta clàssica: "perquè? si és una oferta durant un any!". Li vaig començar amb els motius de falta de temps, que aviat tindrem la TDT i em sobraran canals... I la noia insistint, fins que em va preguntar quina era la meva facturació mensual. Li vaig dir que això ho haurien de saber ells. Aleshores em va dir que jo consumia una mitjana de 75 Euros al mes (no els he gastat mai a la meva vida i menys ara amb el Duo!) mentre que ara pagaria només 70 la qual cosa seria un estalvi per a mi (tenint en compte que pago en realitat uns 65 com a molt, més que estalvi era encariment!), que tenia Adsl de 3 megues (la tinc de 10 des de fa un mes!) i que em regalaven un mòdem nou (model que em van enviar quan vaig canviar de 3 a 10 megues !). En fi, que no en va encertar ni una! Jo no sé quina informació els passa Telefònica als teleoperadors que han de vendre els productes d'aquesta companyia però, si amb tots fan igual, poca cosa vendran.
Jo ja començava a estar una mica fart de la trucada i començava a empanadir-me d'haver estat educat, per la qual cosa vaig decidir tallar tot dient-li que no m'interessava.
La reacció d'aquella noia va em va sorprendre, va dir-me: "pues que tenga muy buen dia y siga pagando 75 euros". A sobre es va emprenyar!!! L'atenc amb amabilitat, no la tallo a mitja conversa, li justifico la meva decisió en lloc de dir-li que no insisteixi i, a sobre, s'emprenya amb mi!!! És com un pidolaire que va trucar un dia a la porta de casa els meus pares i, quan li van dir que no, els va maleir!
Si m'han de tractar amb mala educació, potser no paga la pena aguantar el rotllo, no creieu? Aleshores tinc dues possibilitats: els tallo d'entrada i penjo el telèfon o bé els parlo en català i espero que em pengin ells. Perquè, segons he sentit per la ràdio, si quan et truquen per temes publicitaris o de venda, els parles en català, et pengen el telèfon. Com a mínim t'estalvien la feina de ser desagradable, encara que, amb la seva mentalitat, igualment quedes com un mal educat.
En fi, que segons m'agafin la propera vegada faré una cosa o l'altre
Fa pocs dies em varen trucar de telefònica. Era una noia amb fort accent sud-americà que en tot moment es va dirigir a mi en castellà, menys per pronunciar el meu nom, Albert, que ho feia com si fos anglès; el cognom ja no sé en quin idioma ho pronunciava, perquè ni era castellà ni anglès ni res, sort que només ho va pronunciar una vegada. És curiós com les persones de parla castellana, quan veuen un nom escrit en un idioma que no és el castellà, immediatament ho pronuncien en anglès, és com si només existissin dos idiomes al món, el castellà i l'anglès. I si jo fos francès? Algun dia s'hauria de fer alguna mena de missatge publicitari on s'expliqués que, al món, existeixen altres idiomes. Encara que no sé si serviria d'alguna cosa amb mentalitats tant tancades.
Bé, no perdem la història de vista. La noia només parlava castellà i jo ja vaig veure que seria inútil començar un diàleg reivindicatiu, per tant vaig seguir-li la corrent en aquest idioma que els catalans també coneixem. Es tractava d'una "oferta" que feia Telefònica a tots els abonats al "Duo" (trucades a tot l'estat més Adsl) per passar-se al "Trio" (el mateix d'abans més "Imagenio"). Jo no tinc temps de veure massa programes de televisió i amb TV3 i C33 ja en tinc de sobres, malgrat que algun dia, si no fan res que m'agradi per aquests dos canals faci zàpping per la resta de canals espanyols. Per tant, l'Imagenio ni tindria temps de veure'l.
Quan la noia em va haver explicat l'oferta, gairebé 70 Euros al mes, li vaig dir educadament que no m'interessava. La noia no es va donar per vençuda i va fer la pregunta clàssica: "perquè? si és una oferta durant un any!". Li vaig començar amb els motius de falta de temps, que aviat tindrem la TDT i em sobraran canals... I la noia insistint, fins que em va preguntar quina era la meva facturació mensual. Li vaig dir que això ho haurien de saber ells. Aleshores em va dir que jo consumia una mitjana de 75 Euros al mes (no els he gastat mai a la meva vida i menys ara amb el Duo!) mentre que ara pagaria només 70 la qual cosa seria un estalvi per a mi (tenint en compte que pago en realitat uns 65 com a molt, més que estalvi era encariment!), que tenia Adsl de 3 megues (la tinc de 10 des de fa un mes!) i que em regalaven un mòdem nou (model que em van enviar quan vaig canviar de 3 a 10 megues !). En fi, que no en va encertar ni una! Jo no sé quina informació els passa Telefònica als teleoperadors que han de vendre els productes d'aquesta companyia però, si amb tots fan igual, poca cosa vendran.
Jo ja començava a estar una mica fart de la trucada i començava a empanadir-me d'haver estat educat, per la qual cosa vaig decidir tallar tot dient-li que no m'interessava.
La reacció d'aquella noia va em va sorprendre, va dir-me: "pues que tenga muy buen dia y siga pagando 75 euros". A sobre es va emprenyar!!! L'atenc amb amabilitat, no la tallo a mitja conversa, li justifico la meva decisió en lloc de dir-li que no insisteixi i, a sobre, s'emprenya amb mi!!! És com un pidolaire que va trucar un dia a la porta de casa els meus pares i, quan li van dir que no, els va maleir!
Si m'han de tractar amb mala educació, potser no paga la pena aguantar el rotllo, no creieu? Aleshores tinc dues possibilitats: els tallo d'entrada i penjo el telèfon o bé els parlo en català i espero que em pengin ells. Perquè, segons he sentit per la ràdio, si quan et truquen per temes publicitaris o de venda, els parles en català, et pengen el telèfon. Com a mínim t'estalvien la feina de ser desagradable, encara que, amb la seva mentalitat, igualment quedes com un mal educat.
En fi, que segons m'agafin la propera vegada faré una cosa o l'altre
Albert Castany.
Montgat, 20 de juliol de 2008
Montgat, 20 de juliol de 2008
Cordialment
Jordi ("Les aigües turbulentes")