carme.laura |
dimarts, 22 de juliol de 2008 | 08:39h
Visita una exposició de pintura del "Renaixement a Prato", la bella ciutat toscana veïna de Florència. Romà absorta davant d'una obra del Quattrocento, "la Nativitat entre Sant Jordi i Sant Vicent Ferrer" de Fra Filippo Lippi i Fra Diamante, poc coneguda ja que mai no havia sortit de Prato, del Claustre del Convent de Sant Domènec.
La delicadesa del detall, la bellesa de Maria, l'angèlic Sant Jordi i la contundent humanitat del sant valencià la mantenen durant una llarga estona dempeus davant de la pintura, però el que la reté del quadre són les històries que hi veu creuades:
L'amor apassionat i prohibit de Filippo per Lucrècia, la púber novícia i el poder papal explícit amb un valencianisme poderós que converteix la pintura toscana en catalana.
L'escena del naixement de Jesús és al centre del quadre, flanquejada per dues grans figures dempeus, Sant Jordi el cavaller i Sant Vicent el predicador. Sant Jordi duu l'estendard de la creu roja sobre fons blanc i l'armadura amb delicades roses cisellades, la contrafigura és la del dominic Vicent Ferrer brandant el seu crit terrible de l'adveniment del Judici Final. Darrera de Maria sobresurt a l'estable la testa orgullosa i altiva del bou.
La història novelesca de Lucrècia i Filippo l'havia oblidada, potser no del tot puix era encara al fons del calaix dels malendreços dels seus records llegits; però en aquells moments el que la cridava l'atenció era la coexistència al quadre toscà de dues figures de l'imaginari popular català.
La pintura fou realitzada entre els anys 1455 i 1475; el predicador valencià mort el 1419 havia estat canonitzat el 1455. La popularitat de Vicent Ferrer era immensa a Europa, per les seves conversions i nombrosos miracles, però la seva tan ràpida canonització ha de lligar-se necessàriament al Papa Borja, Calixte III, protegit del Sant de qui es deia que havia profetitzat al jove Alfons de Xàtiva que seria Papa. La fama i santedat de Vicent Ferrer, mort encara no feia 40 anys, enfortia la figura del Borja que el mateix any que es elegit Papa canonitza el predicador valencià.
Ella, mentre admira la pintura, hi llegeix el que no ha estat escrit : l'estendard de la Casa de Catalunya-Aragó, el sant valencià i la mà poderosa i hàbil del Borja, subratllada per la figura del bou, identificador de l'escut i nom de la nissaga. Probablement res del que hi veu és cert i la pintura és tan sols una obra forta i alhora delicada de Fra Filippo Lippi, excèntric artista i home apassionat . Però per què la testa del bou sobresurt amb orgull mirant cap a dalt i no mirant humilment l'escena del naixement diví?...
(L'exposició i l'extraordinària "Nativitat entre Sant Jordi i Sant Vicent Ferrer" mereixen la visita a la sala de la Caixa-Fòrum barcelonina)
La història novelesca de Lucrècia i Filippo l'havia oblidada, potser no del tot puix era encara al fons del calaix dels malendreços dels seus records llegits; però en aquells moments el que la cridava l'atenció era la coexistència al quadre toscà de dues figures de l'imaginari popular català.
La pintura fou realitzada entre els anys 1455 i 1475; el predicador valencià mort el 1419 havia estat canonitzat el 1455. La popularitat de Vicent Ferrer era immensa a Europa, per les seves conversions i nombrosos miracles, però la seva tan ràpida canonització ha de lligar-se necessàriament al Papa Borja, Calixte III, protegit del Sant de qui es deia que havia profetitzat al jove Alfons de Xàtiva que seria Papa. La fama i santedat de Vicent Ferrer, mort encara no feia 40 anys, enfortia la figura del Borja que el mateix any que es elegit Papa canonitza el predicador valencià.
Ella, mentre admira la pintura, hi llegeix el que no ha estat escrit : l'estendard de la Casa de Catalunya-Aragó, el sant valencià i la mà poderosa i hàbil del Borja, subratllada per la figura del bou, identificador de l'escut i nom de la nissaga. Probablement res del que hi veu és cert i la pintura és tan sols una obra forta i alhora delicada de Fra Filippo Lippi, excèntric artista i home apassionat . Però per què la testa del bou sobresurt amb orgull mirant cap a dalt i no mirant humilment l'escena del naixement diví?...
(L'exposició i l'extraordinària "Nativitat entre Sant Jordi i Sant Vicent Ferrer" mereixen la visita a la sala de la Caixa-Fòrum barcelonina)
