L'any vinent, el 2009, s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.
L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.
Joan Amades ha estat una peça clau en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valoren, es senten identificats o es dediquem a la cultura popular.
És per això, que per assolir aquest objectiu proposen l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les poblacions, afegint-se a la iniciativa amb propostes en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats concretes.
L'any 1990 va esdevenir-se l'any Amades, i es va celebrar el centenari del seu naixement. Tots els que vàrem participar en els actes d'aquella entranyable celebració recordem amb goig l'esdeveniment. Una impressionant exposició al Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona ens va apropar tot el món del Joan Amades.
Ara tenim una nova oportunitat per honorar un altre cop l'estimat Amades i divulgar la seva figura i la seva obra. A la resta de l'article us he ficat una cronologia d'en Joan Amades amb l'esment de bona part de la seva obra.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus... i de tot arreu.
Post núm. 857 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Cronologia d'en Joan Amades
| 1890 | Neix al Raval barceloní el 23 de juliol. |
| 1899 | Deixa el Colegio Víctor Hugo per treballar amb els pares en el negoci familiar (draperia). |
| 1902 | Llibreter de vell en el mercat dels Encants Nous de Barcelona. |
| 1906-1907 | S'integra en la Secció d'Excursions de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Participa en l'organització del primer viatge turístic per a obrers a Barcelona, auspiciat per l'AEP. |
| 1909 | Participa en el Congrés Internacional Esperantista de Barcelona A partir d'aquest instant comença la seva campanya en pro de la divulgació de l'esperanto. Edita revistes i butlletins. |
| 1915 | Comença el seu interès pel folklore. |
| 1916 | Fundació de l'Esbart Folklòric de l'AEP. J. Amades en serà president en anys propers. |
| 1917 | Publica el seu primer comentari de caràcter folklòric en la revista Excursions de la secció d'excursions de l'AEP. Participa en les activitats de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya . L'activitat folklorística comença a ser el principal dels seus interessos. |
| 1918 | Comença a publicar la sèrie " Cançons populars catalanes " a Excursions . President i director honorari de l'Esbart Català de Dansaires , de Barcelona. Incentiva la creació de grups i publicacions esperantistes. |
| 1921 | El seu treball Recull de cançons populars de la comarca del Camp és premiat en el IV Certamen del Centre de Lectura de Reus. Comença la seva relació epistolar amb etnògrafs i folkloristes catalans i d'arreu. |
| 1922 | A la Festa de la Música Catalana (concurs IXè) guanya el premi extraordinari ofert per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb els seus reculls Cançoner de la Gran ( Lema:"Treballem esperançant" ) i Recull de cançons populars vilanovines ( Lema: "Qui canta els seus mals espanta"). |
| 1923 | Col·laborador del Diccionari General de la Llengua Catalana . Membre de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) i de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria (ACAEP) (Universitat de Barcelona). President de la Federació Catalana d'entitats esperantistes. Preparació de vocabularis per l'Atlas Lingüístic de Catalunya. Diversos premis en el 1r Concurs de l'OCPC (1923) pels seus treballs Reculls de cançons populars catalanes , Tonades infantils, Baladrers barcelonins. |
| 1924 | Diversos premis en el 2n Concurs de l'OCPC pels seus treballs Música de Cornamusa, Crits i tonades típiques, Folklore barceloní, Maneres populars de fer música, Balls populars del Rosselló i Música popular valenciana. |
| 1925 | Publicació d 'El Ball de Gitanes al butlletí de l'ACAEP. Membre de la societat germana Die Hermann-Barth Gesellschaft für Geistige Völkerverständigung und Völkergeistforschungen in Berlin und Wien. |
| 1926 | I concurs del Llegendari Popular de Catalunya (1926), Humils personatges llegendaris . (Arxiu Fund. Patxot). |
| 1927 | Inicia les missions recol·lectores amb l'OCPC. Guanya el I Concurs Literari " Premis la Sardana " ( Lema: " De l'agre de la terra ") convocat pel Foment de la Sardana de Barcelona, amb el treball La Sardana , publicat el 1930. |
| 1929 | Diversos premis en el II Concurs del Llegendari Popular Català pels seus treballs Aplec de llegendes populars, La llegenda i el proverbi. Secretari del Comitè Folklòric de l'Exposició Universal de Barcelona. Inicia la seva col·laboració amb Pau Vila i Josep Colominas entorn del tema de la Imatgeria Popular Catalana. III Concurs del Llegendari Popular Català. Treballs premiats Recull de llegendes catalanes, Proverbis llegendaris, De la Bíblia Popular. |
| 1930 | Soci Protector de l'Orfeó Català. |
| 1931 | Matrimoni amb Enriqueta Mallofré i Coca. Accèssit al Premi Francesc Vives de l' Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Estudis d'Etnografia Catalana. Jocs Florals de les Festes de la Mare de Déu de la Candela (Valls): treball premiat Vells oficis que es perden. Èxit aclaparador amb la seva intervenció a l'Exposició sobre " La Cornamusa " dins l'Orfeó Català. Publica Imatgeria popular catalana . Les auques (en col·laboració amb J. Colominas i P. Vila). |
| 1932 | Premi de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Vocabulari dels Pastors , i pel seu treball Vocabulari de l'art de la navegació i pesca. Accèssit al Premi de Filologia, 1932. Publica Les diades populars catalanes. |
| 1933 | Comença a publicar la Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums). III Concurs de la Masia Catalana: treball premiat, Masies de llegenda. Comença col·laboracions setmanals a Ràdio Associació de Catalunya. Publica Imatgeria Popular Catalana. Els soldats i altres papers de rengles (en col·laboració amb J. Colominas i P. Vila). |
| 1935 | President de la secció de folklore del Centre Excursionista de Catalunya. Conservador de la secció d'etnografia del Museu Arqueològic de Barcelona. Publica Gegants, nans i altres entremesos. IV Concurs de la Masia Catalana: treball premiat: El foc i la lluma pagès. |
| 1936 | Soci de Mèrit de l'Esbart Català de Dansaires. |
| 1936-1939 | Durant la Guerra Civil espanyola, alterna el seu treball al Museu Arqueològic i al Poble Espanyol, on és encarregat de seleccionar les peces que arriben en dipòsit. |
| 1940 | Deixa el Museu Arqueològic i s'incorpora a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona. Membre fundador del Museu d'Indústries i Arts Populars (MIAP) |
| 1942 | Inauguració de la secció d'etnografia del MIAP. Encarregat de la secció de gravats del MIAP i de l' Institut Municipal d'Història de Barcelona. |
| 1944-1947 | Membre de les "secciones de etnografía y etnología" del CSIC a Barcelona. Membre fundador del Centro de Estudios de Etnología Peninsular. |
| 1945 | Comença les seves col·laboracions al butlletí radiat setmanal de l' Institut Municipal d'Història, Divulgaciones Históricas de Barcelona. |
| 1946 | Publica El Pessebre. |
| 1947 | Pateix una hemiplegia. La part dreta del cos li queda paralitzada. |
| 1948 | Els Goigs , en col·laboració amb Josep Colominas. Membre de la Societat d'Estudis Arqueològics, Històrics i Filològics de l' Institut d'Estudis Catalans. Col·laborador honorari de l' Instituto Español de Musicología. |
| 1949 | Soci d'honor dels Amics dels Goigs. |
| 1950-1956 | Costumari Català (cinc volums). Cicle de l'any. |
| 1950-1959 | Folklore de Catalunya (tres volums: I. Rondallística; II. Cançoner: III. Costums i Creences). |
| 1951 | Membre de l'Asociación Española de Etnología y Folklore. Soci del Club Internacional de Folklore (Natal, Brasil). Corresponsal de la delegación Peruana del Club Internacional de Folklore. Participa en l'"Exposición Internacional de Literatura Belenista" (Sant Sebastià). |
| 1952 | Membre honorari de l'Instituto de Estudios Ibéricos de Etrnología Valenciana. Membre corresponsal de la Sociedad Folklórica de México. I Congreso Internacional de Folklore (Palma de Mallorca). |
| 1953 | Membre corresponsal de la Sociedad Folklórica de México. Participa en el Festival National des Chants et de Danses Populaires (Biarrtiz), el Congreso de Studi Etnografici Italiani i Mostra d'Oltramare e del Lavoro Italiano nel Mondo (Nàpols). |
| 1954 | L'Ajuntament de Barcelona l'anomena conservador (14 de maig). Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona pel seu treball: Leyendas marineras de Cataluña. Congresso Internazional di Musica Mediterranea (Palerm). Congresso Internazional del mare (Nàpols). International Congress of Folklore (Sao Paulo, Brasil). |
| 1956 | Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona al treball Etnología Musical del Vallés. Congresso de Etnografia e Folklore (Braga, Portugal). Congresso Nazionale della Tradizione Popolari. |
| 1957 | Soci Ordinari del Centro Internazionales Studi Musiche Popolari Mediterranee. Contes catalanes (París, Ed. Erasme). Aquesta publicació fou un dels resultats d'un encàrrec de la UNESCO per a la classificació de rondalles catalanes. Congresso Italiano de Folklore (Chietti, Italia). Congrés Internacional de Pessebristes (Barcelona). |
| 1958 | Coloquio Internacional de Etnografia Leite de Vasconcellos (Porto, Portugal). Segon premi del Concorso Internazionalle Folclorístico, intitulat " Giuseppe Pitrè " de l'Azienda Autonoma di Turismo per Palermo e Monreale. Festival International de la Marionette (Lieja, Bèlgica). |
| 1959 | Mor el 17 de gener, dia de Sant Antoni. |
L'antic domini no va acabar de funcionar mai bé, amb molts espais al web inaccessibles i ara mateix veig que ha canviat al domini .CAT i ha ampliat alguns continguts, però segueix sense funcionar una bona part de la pàgina web.
Espero que l'Associació, com a seu física, tingui un funcionament més acurat que el que mostra en la pàgina web.
Seguiré amb interès l'organització d'aquest esdeveniment i me'n faré ressò als meus blogs, sens dubte.
A Catalunya, Joan Amades és una de les figures cabdals en la recopilació i transmissió del fons paremiològic.