El passat dissabte, d'empalmada a la Festa Major dels Monjos, em van presentar "oficialment" en Guillem Carol. Les presentacions les va fer la Laia, que és germana d'en Guillem, i amb la qual fa molts anys que comparteixo colla. En Guillem i jo som políticament antagònics, però es veu que tenim gustos musicals similars. En algun punt havíem de coincidir i la bona música té aquesta transversalitat. Aquest fet em serveix d'excusa per comentar l'entrevista (PDF) amb en Pere Regull, que en Carol va fer dies enrere pel setmanari penedesenc El 3 de Vuit. En Regull és portaveu del grup municipal de CiU, principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de Vilafranca. En Carol explica en el seu bloc alguns dels comentaris que li han caigut per l'entrevista. Jo sóc de l'opinió que l'entrevista és prou punyent - tot i estar feta "per un cadell de convergència" - i incisiva en un tema de vital importància com és l'alternativa programàtica que proposa CiU per tal de arrabassar el govern al PSC. A l'entrevista en Guillem pregunta fins a tres vegades per l'alternativa que diu defensa en Pere Regull i que els diferencia del PSC. En Regull exposa algunes inconcrecions generalistes, però en el fons no en treiem aigua clara de res. (...)En Regull, davant de la insistència de l'entrevistador, acaba afirmant - i no és la primera vegada que li sento dir - que no vol concretar més "perquè és donar pistes als altres i no és la meva feina". Sincerament, aquesta resposta em sona a excusa de mal opositor. Convergència i Unió, des del meu punt de mira, no es deu a les forces polítiques que li puguin donar suport a una pretesa moció de censura per tal de fer-se amb l'alcaldia de la vila. CiU, com la resta de formacions presents al consistori, es deu a la ciutadania i és aquesta a qui cal explicar i convèncer del programa que es pretén aplicar des del govern.
La CUP, de la qual en Regull mira de no xerrar-ne gaire a l'entrevista, s'ha mostrat oberta a parlar amb tothom per tal de mirar de trobar una sortida a l'atzucac polític que pateix Vilafranca, però amb una premissa indispensable: que tothom posi les cartes sobre la taula, de manera pública i notòria. Per parlar-ne, cal que tothom exposi el seu programa de prioritats polítiques i que les forces que aspiren a governar, o bé a seguir governant, siguin clares, transparents i concises. Els i les vilafranquines tenim dret a escoltar, debatre i opinar sobre el futur del municipi. Sense aquest exercici de transparència i participació, on tothom hi pugui dir la seva, poca cosa hi haurà a parlar.
En Pere Regull, en aquesta entrevista, ha perdut una oportunitat d'explicar-nos per quins motius hauria de ser posseïdor de l'alcaldia de Vilafranca.
La CUP, de la qual en Regull mira de no xerrar-ne gaire a l'entrevista, s'ha mostrat oberta a parlar amb tothom per tal de mirar de trobar una sortida a l'atzucac polític que pateix Vilafranca, però amb una premissa indispensable: que tothom posi les cartes sobre la taula, de manera pública i notòria. Per parlar-ne, cal que tothom exposi el seu programa de prioritats polítiques i que les forces que aspiren a governar, o bé a seguir governant, siguin clares, transparents i concises. Els i les vilafranquines tenim dret a escoltar, debatre i opinar sobre el futur del municipi. Sense aquest exercici de transparència i participació, on tothom hi pugui dir la seva, poca cosa hi haurà a parlar.
En Pere Regull, en aquesta entrevista, ha perdut una oportunitat d'explicar-nos per quins motius hauria de ser posseïdor de l'alcaldia de Vilafranca.
i al final, el sopar el paguem els de sempre
Cal estimar el pais per sobre de la seva gent, tanmateix.
Després del mag Tamariz, ja ets el meu favorit. niarooo naniarooooooo!!