albinyana |
dimarts, 22 de juliol de 2008 | 10:09h
El pany.
I després ja res més: o només un buit massís que s'embeu les hores i les passes.
Ja no estorinyem amb adjectius humits les nits en blanc. No les pentina al matí la son que no havíem volgut dormir. Com a molt intentem versos amb paraules que es tornen adolescents inquiets, que s'esmunyen dels fulls dels diaris que embolicaven els entrepans dels dinars ara divorciats, com mortalles esmentides per una mort excedida. El verb es fa improcedent, la frase comunica contínuament, i la puntuació nega l'evidència del desig. Però hi és. Encara que, com tantes altres voltes, la nit acabe intacta.
L'endemà el calendari insinuarà un dia nou. Però és com si l'eternitat de la condemna desorientara els dies que han de passar, que passejaran de reüll enganxats a les cordes d'un piano d'una sola nota, repetitiva, inevitable, mentre la vida es declinarà en una rima estèril.
I després ja res més: o només un buit massís que s'embeu les hores i les passes.
Ja no estorinyem amb adjectius humits les nits en blanc. No les pentina al matí la son que no havíem volgut dormir. Com a molt intentem versos amb paraules que es tornen adolescents inquiets, que s'esmunyen dels fulls dels diaris que embolicaven els entrepans dels dinars ara divorciats, com mortalles esmentides per una mort excedida. El verb es fa improcedent, la frase comunica contínuament, i la puntuació nega l'evidència del desig. Però hi és. Encara que, com tantes altres voltes, la nit acabe intacta.
L'endemà el calendari insinuarà un dia nou. Però és com si l'eternitat de la condemna desorientara els dies que han de passar, que passejaran de reüll enganxats a les cordes d'un piano d'una sola nota, repetitiva, inevitable, mentre la vida es declinarà en una rima estèril.
©
PS: veus com sí, això de proteic i polièdric.
Toca! Ara ja està: ho deixe com si fóra la paga extra del 18 de juliol