Johnny Winter, Espacio Movistar (Barcelona), 21 de juliol de 2008
Quan Johnny Winter va venir l’any 1990 al Palau d’Esports va oferir un concert inoblidable, una nit d’aquelles que es guarda en el record. També molts seguidors van guardar en el record el bolo al Poble Espanyol de l’any 1999 però en un aspecte molt més negatiu: gairebé no podia estar de peu, es creuaven apostes sobre en quin moment cauria al terra i molta gent se’n van anar a les primeres cançons per no haver de veure al bluesman en aquest lamentable estat.
El vaig tornar a veure l’any 2003 a La Mirona de Salt. La imatge no millorava, el van haver de portar fins l’escenari, asseure’l en una cadira i posar-li la guitarra a sobre. Però al menys tècnicament va saber defensar-se amb dignitat.
(i al 2008?)
Quan Johnny Winter va venir l’any 1990 al Palau d’Esports va oferir un concert inoblidable, una nit d’aquelles que es guarda en el record. També molts seguidors van guardar en el record el bolo al Poble Espanyol de l’any 1999 però en un aspecte molt més negatiu: gairebé no podia estar de peu, es creuaven apostes sobre en quin moment cauria al terra i molta gent se’n van anar a les primeres cançons per no haver de veure al bluesman en aquest lamentable estat.
El vaig tornar a veure l’any 2003 a La Mirona de Salt. La imatge no millorava, el van haver de portar fins l’escenari, asseure’l en una cadira i posar-li la guitarra a sobre. Però al menys tècnicament va saber defensar-se amb dignitat.
(i al 2008?)
Ahir vam veure notables síntomes de millora en el mestre: va entrar caminant a l’escenari i es va penjar ell mateix la guitarra. La cadira de rodes que va demanar no la va haver d'utilitzar. De veu gairebé no li queda, la seva presència queda reduïda a la més mínima expressió però encara es capaç de treure màgia de la seva guitarra. Llàstima que ho faci amb una mirada absent, gairebé mecànica, repetint el que ha anat fent nit rera nit durant dècades.
