‘... El nom del partit és secundari, diuen. Si amb això volen dir que el canvi de nom no és la proposta més rellevant de la ponència, potser tenen raó; però si volen dir que el canvi és irrellevant, segur que no en tenen. Pla no toca ja la guitarra, però nous mariachis interpreten la mateixa serenata. I és que la història és cíclica. N’és la prova Lerma -«Y volver, volver, volver?»- a qui podríem recitar-li «Estás que te vas y te vas y te vas, y no te has ido?». I és que amb Lerma, de secretari general, perdérem la senyera, claudicàrem amb la llengua i parírem la Comunitat. I amb Lerma, president de la gestora, el PSPV perd el nom i nosaltres un gra més d’identitat. Ah!, i això no és nostàlgia. És, tan sols, una realitat...’
“Amb Lerma, perdérem la senyera, claudicarem amb la llengua i parirem la comunitat”, escriu Jesús Puig al Levante.
Fa anys que al PSOE valencià l’anomene així. PSOE ras i curt. Senzillament per què si el nom no fa la cosa, el nom d’un partit es pren per a que el defineixi en unes poques paraules, i aquesta gent, de genuflexió en genuflexió, han perdut un llençol en cada bugada i no es fan mereixedors de l’afegit País València.
El nom d’un partit vol enunciar breument el seu ideari. I aquesta gent una vegada va acabar amb Josep Lluís Albiñana, i amb ell les il·lusions d’una gran majoria de valencians, majoria que havia votat PSPV i PCPV, va “negociar”, va donar a canvi de res, bous i esquelles, uns signes d’identitat fruits d’una resistència anti-franquista. Uns signes que ens identificaven i enfortien com a poble.
Aquests il·luminats, il·lusos babaus, ofereixen una lletra en una ofrena més a les glòries d’Espanya i la provincialització de la seva desorganització, dic organització, ¡en que estaria pensant!.
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
“Amb Lerma, perdérem la senyera, claudicarem amb la llengua i parirem la comunitat”, escriu Jesús Puig al Levante.
Fa anys que al PSOE valencià l’anomene així. PSOE ras i curt. Senzillament per què si el nom no fa la cosa, el nom d’un partit es pren per a que el defineixi en unes poques paraules, i aquesta gent, de genuflexió en genuflexió, han perdut un llençol en cada bugada i no es fan mereixedors de l’afegit País València.
El nom d’un partit vol enunciar breument el seu ideari. I aquesta gent una vegada va acabar amb Josep Lluís Albiñana, i amb ell les il·lusions d’una gran majoria de valencians, majoria que havia votat PSPV i PCPV, va “negociar”, va donar a canvi de res, bous i esquelles, uns signes d’identitat fruits d’una resistència anti-franquista. Uns signes que ens identificaven i enfortien com a poble.
Una mica tard, ja sense cap vergonya, intenten salvar els mobles electorals amb el canvi d’una © per una P. Per a què tants escarafalls per una sola lletra ?.
Si al galliner del socialisme valencià ha tocat posar ordre des de Madrid, també cal posar un nom adient a la seva realitat.
Si Lerma ja va creure’s que les concessions el farien l’amo de l’esquerra, del centre i de la dreta, i ens va dur un PP que va a batre tots el records de permanència, ara tornen a errar al pensar que la © per la P els tornarà uns vots que queden a anys llum per la seva política inoperant i maldestra.
Aquests il·luminats, il·lusos babaus, ofereixen una lletra en una ofrena més a les glòries d’Espanya i la provincialització de la seva desorganització, dic organització, ¡en que estaria pensant!.
Doncs , que els aprofite!.