emigdi |
campredó |
dimecres, 23 de juliol de 2008 | 09:41h
Una part essencial de la Festa Major de Campredó són els berenars a la plaça de bous, construïda amb carros i carretes com en tots els altres pobles de les Terres de l'Ebre. És a dir, lluny d'una plaça convencional de la "Fiesta Nacional" (dels de ponent). No he estat mai un gran afeccionat als correbous precisament, i no m'agraden els espectacles del bou capllaçat ni del bou embolat. Tot i això, gaudeixo com el qui més dels berenars de cada vespre a la carreta amb els companys i les companyes de la colla i amb els nostres xiquets i xiquetes respectius/ves. La nostra carreta és la més gran de la plaça, propietat de l'amic ampostí Jou Vidal (un "latifundista" de l'arròs del Delta de l'Ebre, ai si em llegeix!!!). Ahir al vespre vam fer un berenar de categoria, amb la rostida de sípies i sardines a càrrec del nostre cuiner particular, "sense títol ni jornal", Pepe Esquerré. Després de l'àpat difícilment ens podíem aixecar dels bancs on estàvem asseguts, ni gairebé gosàvem desplaçar-nos a buscar un cafè!!! Com diuen popularment els més vells de la població, a Campredó hi ha molt "torero de carreta". És a dir, toreros que no corren davant del bou, sinó que prefereixen omplir-se l'estómac. Els cadafals del mig de la plaça (tablados, per entendre'ns) estan plens de pernils i cassoles, al costat d'homes amb entrepans de tota mena, que es disposen a fer el ritual de cada tarda. Els menjars a la plaça i la tertúlia pertinent són una de les essències intrínseques de la nostra festa. No em considero un ebrenc atípic pel fet que no m'agraden gaire els correbous, ja que és fàcil adonar-se que en som molts els qui anem a la plaça per xerrera i teca. Per a aquest vespre ja hem encomanat una fideuà al restaurant Machí de la població, la qual haurem de pair després participant a la caminada popular de la nit. Estem de festa major i no ens volem de perdre ni un detall!!!
Hola Emigdi! Estic amb tu en el tema dels bous... també crec que podria nèixer una alternativa a les festes de Campredó caracteritzades per: bous, ball, karpa... bous, ball, karpa... bous, ball, karpa...
Crec que any rere any, se van afegint més cosetes diferents... a vore si en 40 anys aconseguim que es facin 2 tardes de bous i puntooooooooo! ;-))
La tarda de dilluns va ser tot un exemple per a la Festa Major. Cosso-iris, baldanada multitudinària i correfoc exitós. Demostra que hi ha vida i festa més enllà dels bous. salut i bona festa major.
... no vull entrar en polemica ni canviar lo mon en dos dies, pero no es podria començar a pensar en altres activitats que donarien el mateix resultat - poder passar la tarde junts xerrant i berenant, pèro sense els bous? Ja sé que aixo es dificil i no s'implantaria rapidament, pero si entre tots que no ens agraden els bous, pero si busquem un motiu per gaudir de una estona junts, vols dir que no sortirien idees per a començar. Una tarde de jocs (pacifics) tradicionals, curses i altres competicions ...?
dilluns va ser un exemple del que dius. Primer un cosso-iris molt divertit, una baldanada extraordinària, i un correfoc en què disfrutà tothom. A mi no em van els bous, però ...
pos es verirtat en fas pensar amb els verenars que mos fotiem natros al taulado i en lo sopar tipic dun dia a festes que es lestofas esque sens dubte les feses majors son lo millo que hi ha
maare pos alli a la cava tampoc n´hi han molts casi no gens lo que hi ha son jovens fent corre lo bou o la vaqueta però de toreros tal comdeu mana no n'hi ha !!!!!!!!!!!
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Una part essencial de la Festa Major de Campredó són els berenars a la plaça de bous, construïda amb carros i carretes com en tots els altres pobles de les Terres de l'Ebre. És a dir, lluny d'una plaça convencional de la "Fiesta Nacional" (dels de ponent). No he estat mai un gran afeccionat als correbous precisament, i no m'agraden els espectacles del bou capllaçat ni del bou embolat. Tot i això, gaudeixo com el qui més dels berenars de cada vespre a la carreta amb els companys i les companyes de la colla i amb els nostres xiquets i xiquetes respectius/ves. La nostra carreta és la més gran de la plaça, propietat de l'amic ampostí Jou Vidal (un "latifundista" de l'arròs del Delta de l'Ebre, ai si em llegeix!!!). Ahir al vespre vam fer un berenar de categoria, amb la rostida de sípies i sardines a càrrec del nostre cuiner particular, "sense títol ni jornal", Pepe Esquerré. Després de l'àpat difícilment ens podíem aixecar dels bancs on estàvem asseguts, ni gairebé gosàvem desplaçar-nos a buscar un cafè!!!
Crec que any rere any, se van afegint més cosetes diferents... a vore si en 40 anys aconseguim que es facin 2 tardes de bous i puntooooooooo! ;-))
Bones festes!
salut i bona festa major.
Ja sé que aixo es dificil i no s'implantaria rapidament, pero si entre tots que no ens agraden els bous, pero si busquem un motiu per gaudir de una estona junts, vols dir que no sortirien idees per a començar. Una tarde de jocs (pacifics) tradicionals, curses i altres competicions ...?