Bé, doncs, allò que ja sabíem i que ells es
negaven a reconèixer ja és públic: els espanyols ens roben. Ells en diuen
“solidaritat”, veges tu quina barra! Com aquells altres sompos, que al puntelló
al cul li diuen “flexibilització laboral”. Lladres i espoliadors i sangoneres. Amb
els diners amb què contribuïm, “por justo derecho de conquista”, a fer la seua España Grande –Obesa, diria– els xiquets andalusos de menys d’un any tindran les
medecines debades. Alerta: que em sembla collonut, això. És més: jo voldria que
les medecines foren de franc, i per a tothom, no només a Espanya, també a les
colònies espoliades dels Països Catalans, i arreu del món, del Brasil al
Senegal i als Estats Units d’Amèrica. La salut és un dret universal. O hauria
de ser-ho. Els extremenys, que tenen més funcionaris per càpita que nosaltres i
més ordinadors per aula que nosaltres, trauen merda per boca parlant de la
nostra “insolidariat”. Xe, i quins collons, dir-nos a nosaltres “insolidaris”!
Però si haurien de donar-nos les gràcies i besar-nos les mans amb què treballem
i paguem la seua prosperitat! La seua prosperitat, que creix a costa d’impedir
la nostra. Però res de gratitud: encara ens insulten. Tenen el cor de bellota,
aquests extremenys, uns altres terribles espanyolots de carrasca.
Bé, doncs, els consellers d’Economia dels
Països Espoliats, més coneguts com Països Catalans, s’han reunit per reclamar
que ens tornen uns quants dels diners que ens roben. És clar que ells no ho
diuen així, perquè també se senten espanyols, encara que de la mà al cul,
perquè la mà en alt i parada la posen els altres espanyols, els de l’España
Uniforme; nosaltres, els de l’España Asimilada, paguem i remuguem.
Bé, doncs, els consellers d’Economia s’han
reunit i volen retenir més diners nostres. Un pretensió molt lloable. Però ara
pense en el conseller valencià, el cabasset femeter del president Francisco
Mugabe Camps. I raone: ¿els diners que aconseguesquen retenir ací, serà per a millorar
la sanitat, l’ensenyament i tot això que significaria augment del nostre benestar?
Badocs! ¿Què ens hem pensat, que la cansalada és de pollastre? Aquesta banda d’acabacases
que governen la Generalitat
Valenciana ja sabem en què (mal)gasten els nostres diners.
Com ja s’ha denunciat, la Generalitat
Valenciana ha invertit més diners en el circuit de Fórmula I
que en infraestructures sanitàries. I en grans espectacles: The Police, Gloria
Gaynor, Madonna i tutti quanti. Els nostres diners, que ens costen tant de
guanyar, els acabacases valencians del PP els malbaraten de la manera més
corrupta possible.
Bé,
doncs, tirem per on tirem, estem venuts. Els d’allà i els d’ací, tots, però,
espanyols, ens deixen ben escurats. Dic jo de canviar de patró nacional, per
tenir-ne un de més adequat a la nostra desemparada situació, i a qui
aclamar-nos raonablement. Propose que el patró dels Països Catalans siga d’ara
en avant Sant Paulí, perquè els espanyols, d’allà i d’ací, ens han deixat com a
ell: una mà a la bossa i una altra al florí! Algú que tinga lleuger el cap per
a la rima que li embaste uns gojos, i li’ls cantarem. Amb resignada devoció.
No puc compartir ni més ni millor tot el que heu escrit tots cinc
valldalbaidi |
dissabte, 26 de juliol de 2008 | 14:00h
Però que n'és, de trista, la realitat! Ahir dinava amb tres exalumnes i vaig treure el tema, però ni així. En primer lloc, no els interessa la política (prou que PPOE s'ha encarregat que així siga), en segon lloc, si alguna cosa va malament és pel govern del centre (sí, eixe que ens espolia ben espoliadets), i així podria seguir. NO HI HA PITJOR CEGO QUE AQUELL QUE NO VOL VORE: quanta raó tenien la gent gran quan ens ho deien... Bon dia.
Àngel, caiem fins i tot nosaltres amb la terminologia llur:
josepblesa |
diumenge, 27 de juliol de 2008 | 02:27h
El centre del món, com tothom sap és Benicolet. I per a Dalí l'estació de Perpinyà. I pel Toni veges a saber tu. El carrer blanc, les eretes o ell dirà. Et cætera. Madrid és el centre de les tv's, ràdios, españoles i sucursalistes que conviuen a les colònies irredemptes.
Paco el Negre |
dijous, 24 de juliol de 2008 | 15:02h
Ma mare encara diu sovint aquesta frase: "Mos han deixat més nets que Sant Paulí". Fa referència a algun mal negoci, o quan algú no ha pagat el que li deu, o alguna cosa semblant. Per exemple, podríem dir: "els espanyols ens deixaran més nets que Sant Paulí". Faig aquesta aportació perquè sé que t'agraden força aquestes dites o expressions populars.
Respecte al contingut del blog, estic totalment d'acord. Un matís, però. La cantinella espanyola de la solidaritat conté una altra fal·làcia que sovint s'oblida. Els diners que ens roben als PPCC no van únicament a les comunitats autònomes pobres, que això, encara ho podríem comprendre. Aquests diners van, fonamentalment, a infraestructures que xucla la capital de l'estat. Penseu en AVEs que connecten Madrid amb qualsevol ciutat de província espanyola, en M30, M40, M50; en engrandir i millorar aeroports com el de Barajas (que, per cert, s'hi pot arribar en metro des del centre de Madrid, i pagat amb els fons europeus de cohesió); en autopistes o autovies que faciliten el trànsit de mercaderies o viatgers... En definitiva, la seua tàctica és construir una megalòpolis al centre d'Espanya, alhora que ofeguen econòmicament la perifèria (falta d'inversions a la RENFE, a l'aeroport de Barcelona, a la xarxa elèctrica, a la sanitat etc). Es a dir, la xarxa de trens és obsoleta a la perifèria (penseu en el tren Alcoi-València, absolutament tercermundista), alhora que reforcen una xarxa moderna i eficient d'infraestructures al centre de la Península. "Las playas de Valencia a 1hora 20 minutos de Madrid", deia el titular d'un periòdic madrileny. Mentrestant, per a fer el trajecte Alcoi-València, els insolidaris trigarem més de dues hores, i això que son poc més de 100 Km. Aquesta és la seua tàctica: empobrir els PPCC i enriquir el centre. Així fan Espanya. I nosaltres, damunt de cornuts paguem el beure. I damunt els en donem les gràcies.
Batiste Ceba |
dilluns, 28 de juliol de 2008 | 13:12h
Només afegir una dada que em recrema molt. Després d'haver llegit tot el que has posat, dissabte em va passar una cosa que em va fer traure les mateixes conclusions. Sóc de Canals, un poblet al costat de Xàtiva que, per sort, disposa del tren de rodalies. Als anys '90 van posar les nits dels dissabtes tres trens nocturns per anar des de qualsevol punt de la comarca fins a Xàtiva per les nits (a les 00h, a la 1h i a les 3h) per no tindre que agarrar el cotxe i poder tornar amb el de les 7i10h, 7i40 o 8i11. Com vegeu pareix impossible però ha sigut aixina sempre. Bé, ara ve el més bo. Tanta merda que ens aboquen des de Tràfic perquè no agarrem el cotxe si beguem i totes estes coses, ara, des de RENFE, que ve a dir, des de Madir, ens lleven este servei q per 2 ebros vas i tornes, total, perque supose que no els serà rentable. Això sí, el PUTO AVE, s'està carregant tota la comarca, total (la figa pal pardal) per a què?, si ací ni ha de parar i només que el vorem passar. Així, vos demane sí algú em pot donar alguna idea per fer força a vore si puguem tirar arrera esta barbaritat que encara que no parega, marejarà a molts xavalets que no tenen cotxe, a uns quants joves que tenen una miqueta de trellat i, provocarà més d'un disguts per a la guàrdia serril, ambulàncies i gent dels pobles. Bo
josepblesa |
dijous, 24 de juliol de 2008 | 00:27h
Retruque i va de deveres: INDEPENDENTISME DE BAIXA INTENSITAT.
La senyora d'un amic, tots dos votants del PP valencià, porta els comptes d'empresaris benestants, alhora que ells també ho són. La setmana passada era el pagament de l'espoli trimestral (retencions, ives, etc.) i un seu client envià una dona que té llogada a portar-li les factures, nòmines, etc. Realment té llogats la dona i el seu home, que li fan de masovers d'una masia i les seues terres arran de la compra d'uns cavalls àrabs. El matrimoni llogat és vingut d'Andalusia i la conversa entre la dona del meu amic va anar així:
- Hai que vé cómo è ete mundo de diferette ar mio. - ¿Por qué lo dice ?. - Veaa tú quilla, aquí trabahaí tot er dia y de lune a vierne. Zoi peoó que loz alemane ! - Pero....que en Andalucia, cuando trabajan ? - En mi tiera a ratoooo.....y cuando podemo nos escapamo a tommamo unos vinishlloo. - continua el relat amb més força: no zolo ezo, que aquí cuando va po ahí has de llevá dinnero. Y zolo te pué bebé una zola. En mi tiera nooz tommamo dié o doze zin pagá na ! - Ah, no zolo ezo, zoy peó que los vássco !. Edstoy habbando con una mujé en castellano y appaece ota y ze ponen as dó habbá en valensiano, y yo derantte, okhito !
La dona del meu amic tornà tota indignada i comença a dir-li a l'home: a vore si encara el borinot del Josep encara tindrà raó !
PS: estic cofoi de pagar els vins i les cerveses a tota aquesta gent, però pagar-li-les a la Duquessa d'Alba i tota aquella tropa de terratinents és de ser molt subnomals.
Si se n'assabenta que fins i tot penquem dissabtes i diumenges té un cobriment de cor, allà mateix, la pobra dona........hahahha
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Bon dia.
Madrid és el centre de les tv's, ràdios, españoles i sucursalistes que conviuen a les colònies irredemptes.
Faig aquesta aportació perquè sé que t'agraden força aquestes dites o expressions populars.
Respecte al contingut del blog, estic totalment d'acord. Un matís, però. La cantinella espanyola de la solidaritat conté una altra fal·làcia que sovint s'oblida. Els diners que ens roben als PPCC no van únicament a les comunitats autònomes pobres, que això, encara ho podríem comprendre. Aquests diners van, fonamentalment, a infraestructures que xucla la capital de l'estat. Penseu en AVEs que connecten Madrid amb qualsevol ciutat de província espanyola, en M30, M40, M50; en engrandir i millorar aeroports com el de Barajas (que, per cert, s'hi pot arribar en metro des del centre de Madrid, i pagat amb els fons europeus de cohesió); en autopistes o autovies que faciliten el trànsit de mercaderies o viatgers... En definitiva, la seua tàctica és construir una megalòpolis al centre d'Espanya, alhora que ofeguen econòmicament la perifèria (falta d'inversions a la RENFE, a l'aeroport de Barcelona, a la xarxa elèctrica, a la sanitat etc). Es a dir, la xarxa de trens és obsoleta a la perifèria (penseu en el tren Alcoi-València, absolutament tercermundista), alhora que reforcen una xarxa moderna i eficient d'infraestructures al centre de la Península. "Las playas de Valencia a 1hora 20 minutos de Madrid", deia el titular d'un periòdic madrileny. Mentrestant, per a fer el trajecte Alcoi-València, els insolidaris trigarem més de dues hores, i això que son poc més de 100 Km. Aquesta és la seua tàctica: empobrir els PPCC i enriquir el centre. Així fan Espanya. I nosaltres, damunt de cornuts paguem el beure. I damunt els en donem les gràcies.
Així, vos demane sí algú em pot donar alguna idea per fer força a vore si puguem tirar arrera esta barbaritat que encara que no parega, marejarà a molts xavalets que no tenen cotxe, a uns quants joves que tenen una miqueta de trellat i, provocarà més d'un disguts per a la guàrdia serril, ambulàncies i gent dels pobles.
Bo
Salut company
Roger
PEL PAISATGE
L'enhorabona
INDEPENDENTISME DE BAIXA INTENSITAT.
La senyora d'un amic, tots dos votants del PP valencià, porta els comptes d'empresaris benestants, alhora que ells també ho són. La setmana passada era el pagament de l'espoli trimestral (retencions, ives, etc.) i un seu client envià una dona que té llogada a portar-li les factures, nòmines, etc. Realment té llogats la dona i el seu home, que li fan de masovers d'una masia i les seues terres arran de la compra d'uns cavalls àrabs. El matrimoni llogat és vingut d'Andalusia i la conversa entre la dona del meu amic va anar així:
- Hai que vé cómo è ete mundo de diferette ar mio.
- ¿Por qué lo dice ?.
- Veaa tú quilla, aquí trabahaí tot er dia y de lune a vierne. Zoi peoó que loz alemane !
- Pero....que en Andalucia, cuando trabajan ?
- En mi tiera a ratoooo.....y cuando podemo nos escapamo a tommamo unos vinishlloo.
- continua el relat amb més força: no zolo ezo, que aquí cuando va po ahí has de llevá dinnero. Y zolo te pué bebé una zola. En mi tiera nooz tommamo dié o doze zin pagá na !
- Ah, no zolo ezo, zoy peó que los vássco !. Edstoy habbando con una mujé en castellano y appaece ota y ze ponen as dó habbá en valensiano, y yo derantte, okhito !
La dona del meu amic tornà tota indignada i comença a dir-li a l'home: a vore si encara el borinot del Josep encara tindrà raó !
PS: estic cofoi de pagar els vins i les cerveses a tota aquesta gent, però pagar-li-les a la Duquessa d'Alba i tota aquella tropa de terratinents és de ser molt subnomals.
Si se n'assabenta que fins i tot penquem dissabtes i diumenges té un cobriment de cor, allà mateix, la pobra dona........hahahha
Cordialment.