Fa colló, francament, que un home que es limita a fer la seva feina pugui esser insultat, malmenat i agredit pel simple fet de parlar en català a ca seva, per simplement dir el seu nom com és, Jaume, i no com altres voldrien, Jaime.
Ho explica avui el Diari de Balears, recollint la denúncia de Jaume Estelrich Massutí, un felanitxer que fa de carter a Cala d'Or, terme municipal de Santanyí, que se les va tenir dimecres a migdia amb l'amo d'un bar de la zona, Es Caliu –convé que us quedeu amb el nom, per si de cas–, quan aquest li va demanar “¿Cómo te llamas?” i ell va contestar “Jaume Estelrich”. Amb això en va tenir prou l'hosteler, perquè, segons el parer del propi agredit, va confondre un nom que potser no va entendre amb un insult. Si és així, ja us dona la mida de la curtor de l'encarregat del bar.
No cal dir que, sempre segons la denúncia d'Estelrich, abans de les estamenejades hi va haver el sempitern “¡He dicho que me hables en castellano!”, clara expressió de defensa de la “lengua común” aqueixa que està tan en perill d'extinció.
Bono, més del mateix. Ja estam que és la versió de Jaume Estelrich i que tots els fets ho són “supuestamente”. Però personalment trobo que ja n'hi ha prou d'haver d'aguantar l'agressió permanent, l'insult constant, la vexació perenne per part dels qui tenen molt clar que “aquí estamos en España y se habla el español”. I avui de matí mateix encara he hagut de suportar que un veïnat mallorquí, d'aquells emperò que es diuen Carlos, no Carles, em discutís que som una comunitat bilingüe; i que uns altres veïns, castellanoparlants i d'origen penínsular, em fessin broma perquè “somos más mallorquines que tu: llevamos en Mallorca más años de los que tu tienes”. Ja et fotràs.
Jaume Estelrich ha presentat denúncia davant la Guàrdia Civil. No sé jo si, coneixents els precedents més recents, cal esperar-ne res. Les autoritats nostrades (delegat del Gobierno, consellera d'Interior, la de Cultura...) suposo que faran el de sempre: res.
Jaume, molts d'anys per demà i molta sort. A més d'un sac de paciència.
No cal dir que, sempre segons la denúncia d'Estelrich, abans de les estamenejades hi va haver el sempitern “¡He dicho que me hables en castellano!”, clara expressió de defensa de la “lengua común” aqueixa que està tan en perill d'extinció.
Bono, més del mateix. Ja estam que és la versió de Jaume Estelrich i que tots els fets ho són “supuestamente”. Però personalment trobo que ja n'hi ha prou d'haver d'aguantar l'agressió permanent, l'insult constant, la vexació perenne per part dels qui tenen molt clar que “aquí estamos en España y se habla el español”. I avui de matí mateix encara he hagut de suportar que un veïnat mallorquí, d'aquells emperò que es diuen Carlos, no Carles, em discutís que som una comunitat bilingüe; i que uns altres veïns, castellanoparlants i d'origen penínsular, em fessin broma perquè “somos más mallorquines que tu: llevamos en Mallorca más años de los que tu tienes”. Ja et fotràs.
Jaume Estelrich ha presentat denúncia davant la Guàrdia Civil. No sé jo si, coneixents els precedents més recents, cal esperar-ne res. Les autoritats nostrades (delegat del Gobierno, consellera d'Interior, la de Cultura...) suposo que faran el de sempre: res.
Jaume, molts d'anys per demà i molta sort. A més d'un sac de paciència.
