Testenguaret. |
dimarts, 29 de juliol de 2008 | 06:16h
Davant els cada vegada més interessats atacs per part dels blavers principatins deixe ací penjada la contestació de mossén Josep Blessa de València al blaver Pere Vilarassa per coneixement i gaudi de les generacions futures.
El post del blaver: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/101782
La contestació:
És molt senzill digueu-li: Cataluña
josepblesa | dimarts, 29 de juliol de 2008 | 03:57h
Ja fa temps que la Comunidad Antónoma Catalana és només una virtualitat al cap d'alguns, pocs, milers de persones als qui caldria fer un monument. De fet potser mai ha estat altra cosa. La realitat, la dura realitat, és que les persones que viuen a lesquatre províncies espanyoles de Barzelona, Tarragona, Lérida y Gerona estan encantadess de la vida de ser del "Noroeste español". Cada vegada més i amb més entusiasme. I per tant millor ser una comunitat espanyola - comunidad española, la Comunitat Autçonoma Catalana - Catalunya, que no pas un País, ni que sigui un païset. Les autonomies espanyoles divideixen i separen. Amb èxit. És llei de vida. A més demogràficament Cataluña és cada vegada és més el "Noroeste español " per a ser el motoret d'Espanya". Encertada, doncs, la decissió (sic) de la branca local del PSOE de liquidar les sigles PSC de la marca regional. De fet ja les tenien amagades de fa temps. I sols les treien en època electoral. I que ningú s'ofengue, si us plau.
PS: senzillament, estimat Pere, som sempre els primers en aquesta pàtria nostra. Ho vam ser a les Germanies, abans que Pau Claris. Esclafada curiosament amb gent del Principat i l'Aragó. Ho vam ésser a Almansa abans que acabarem defensant Barcelona. Mai no s'ha dit i se'n parla dels mallorquins que van morir intentant trencar el setge marítim a Barcelona. Mai n se'n diu que 3 anys abans que l'Aribau escrivís una merda de poesia, pròpia d'un passatintes instal·lat a Madriz un tal Tomàs de Villarroya, ciutadà de la Ciutat de València, ja havia començat amb més sentit resistència. Aquell funcionaret español, s'enyorava, el valencià prenia embranzida. Quan a Barna es corria com a rates acollonides, durant el XVIII, ací baix continuàvem treballant i escrivint en català i funcionant perquè érem senzillament monolíngües perquè no n'hi havia d'altra; acatant però no complint. DE fet els darrers monolíngües catalans són de la Ribera Baixa, a la vora de València. I fins i tot de la Ciutat de València. Que jo he vist -i conegut- i hi feien la flexió verbal en español com els doblatges indis de les pel·lícules.
Mira Pere, la història del "pactisme" català, no és una altra cosa que la justificació divuitesca de com feieu les fel·lacions la gent del Principat a España. Començant des del segle XVI......passant per Lluís de Requesens ( Cap del Tèrcios Españoles) i les aristocràtiques les famílies dels Cardona, Rocabertí (un d'ells arribà cap de la Inquisició española i de Roma, etc..... ......ençà. Podria explicar un toll d'anècdotes al respecte que ens dibuixa com de españolistes i llepasessos sou al Principat. No ho faré, perquè, com a tu, m'interessa la part del meu poble que té una visió global de la nostra situació comuna. NO la dels bocinets i poques puntes. Què seria avui el Principat sense la concurrència de persones com Ernest Belenguer, Lluís V. Aracil, I-C Simó, Carles Solà, Vicent Sanchis, V. Partal, Mavi Dolz, Alfons López Tena, l'Ovidi......i si afegim els compatriotes valencians insulars, com ara, els López Casanovas, M M Bonet, Biel Mesquida, etc. es concloïria que la Catalunya Profunda és més tronxa que la Junta Central Fallera.
I també, que cap no s'ofenga: MENOS LOBOS !
PS: senzillament, estimat Pere, som sempre els primers en aquesta pàtria nostra. Ho vam ser a les Germanies, abans que Pau Claris. Esclafada curiosament amb gent del Principat i l'Aragó. Ho vam ésser a Almansa abans que acabarem defensant Barcelona. Mai no s'ha dit i se'n parla dels mallorquins que van morir intentant trencar el setge marítim a Barcelona. Mai n se'n diu que 3 anys abans que l'Aribau escrivís una merda de poesia, pròpia d'un passatintes instal·lat a Madriz un tal Tomàs de Villarroya, ciutadà de la Ciutat de València, ja havia començat amb més sentit resistència. Aquell funcionaret español, s'enyorava, el valencià prenia embranzida. Quan a Barna es corria com a rates acollonides, durant el XVIII, ací baix continuàvem treballant i escrivint en català i funcionant perquè érem senzillament monolíngües perquè no n'hi havia d'altra; acatant però no complint. DE fet els darrers monolíngües catalans són de la Ribera Baixa, a la vora de València. I fins i tot de la Ciutat de València. Que jo he vist -i conegut- i hi feien la flexió verbal en español com els doblatges indis de les pel·lícules.
Mira Pere, la història del "pactisme" català, no és una altra cosa que la justificació divuitesca de com feieu les fel·lacions la gent del Principat a España. Començant des del segle XVI......passant per Lluís de Requesens ( Cap del Tèrcios Españoles) i les aristocràtiques les famílies dels Cardona, Rocabertí (un d'ells arribà cap de la Inquisició española i de Roma, etc..... ......ençà. Podria explicar un toll d'anècdotes al respecte que ens dibuixa com de españolistes i llepasessos sou al Principat. No ho faré, perquè, com a tu, m'interessa la part del meu poble que té una visió global de la nostra situació comuna. NO la dels bocinets i poques puntes. Què seria avui el Principat sense la concurrència de persones com Ernest Belenguer, Lluís V. Aracil, I-C Simó, Carles Solà, Vicent Sanchis, V. Partal, Mavi Dolz, Alfons López Tena, l'Ovidi......i si afegim els compatriotes valencians insulars, com ara, els López Casanovas, M M Bonet, Biel Mesquida, etc. es concloïria que la Catalunya Profunda és més tronxa que la Junta Central Fallera.
I també, que cap no s'ofenga: MENOS LOBOS !
